L'advocat del cantant Julio Iglesias ha presentat un recurs contra la sentència, feta pública el passat 10 de juliol, en la qual el Jutjat de Primera Instància número 13 de València li atribueix la paternitat del valencià Javier Sánchez Santos, de 43 anys.
Segons ha informat l'advocat de la contrapart (el demandant), la defensa del cantant ha esgotat el termini legalment establert per a presentar un recurs que ja va anunciar després de conèixer la sentència.
En aquest pronunciament, el jutge va considerar que els indicis que concorrien en aquest cas eren suficients per apreciar aquesta paternitat.
Entre aquests indicis citat la negativa del demandat "a possibilitar la pràctica de la prova biològica", malgrat "haver constància en les actuacions que, en l'època aproximada de la concepció del demandant, van existir certs contactes i tracte entre la mare d'aquest i el demandat".
Aquests contactes es van produir al juliol de 1975, en una sala de festes situada a la localitat gironina de Sant Feliu de Guíxols, "i fan que no sigui inversemblant ni desgavellada la possibilitat d'haver existit relacions sexuals entre ells", argumenta el magistrat.
Altres indicis van ser el testimoni de la mare del demandant, que va aportar durant el judici "dades molt concretes sobre la pertinença, ubicació i distribució interior del xalet" on Julio Iglesias s'allotjava aquells dies, i en l"evidentíssima semblança física" entre el cantant i el propi demandant.
Sobre aquest últim aspecte, la sentència assenyala que, "si bé pogués ser fruit de l'atzar, però seria una excessiva i improbabilíssima casualitat que, tenint l'actor aquesta gran semblança i havent estat concebut precisament en els dies aproximats" en què la seva mare i Julio Iglesias van coincidir a la mateixa sala de festes, "el seu pare fos un tercer".
El recurs del lletrat del cantant segueix així l'estela del presentat per la Fiscalia Provincial de València el passat 30 de juliol, per considerar que l'assumpte ja havia estat jutjat i que, per tant, únicament cabia seu sobreseïment.
El Ministeri Públic va argumentar que la progenitora, María Edite Santos, va actuar en representació del seu fill en anteriors reclamacions judicials de paternitat que no van prosperar, i que el mateix demandant es va presentar al recurs d'apel·lació i va interposar el de cassació i el d'empara, "sense que la pretensió sigui diferent".
"No hi ha, per tant, veritable ni real canvi en els subjectes de tots dos processos de manera que concorre la identitat subjectiva requerida per a l'apreciació de la cosa jutjada material entre els mateixos", segons va fer constar la Fiscalia en el seu recurs.
