11 de setembre de 2019
11.09.2019

Santa Maria del Mar va haver de vendre objectes de culte pels danys de 1714

Els diners no van cobrir totes les obres per reparar els desperfectes ni el rescat de les campanes

10.09.2019 | 23:39

L'Arxiu Diocesà de Barcelona ha descobert documentació que la basílica de Santa Maria del Mar va haver de vendre bona part dels seus objectes de culte per reparar els seriosos danys al temple ocasionats pels bombardejos de l'any 1714 al final de la Guerra de Successió, fet desconegut fins ara. Aquesta venda, autoritzada pel Bisbat, també va servir per poder recuperar les campanes, que les tropes borbòniques van «requisar» l'11 de setembre d'aquell any per l'anomenat dret de campanes. Segons la documentació trobada a l'arxiu diocesà, però, amb aquestes gestions no van aconseguir tots els diners necessaris i van haver de recórrer a donacions de prohoms de l'època.

Entre els documents trobats hi ha una petició feta el 21 d'octubre de 1714 per la junta de Santa Maria del Mar en què «els obrers de l'església de Santa Maria del Mar i altres oficials de l'Artilleria» demanen 2.942 lliures «per la porció tocant a pagar a l'esmentada església per al dret de campanes».

Aquest dret establia que el vencedor retirava totes les campanes que havien cridat a somatent i, per recuperar-les, havia de pagar un tribut elevat.

En la documentació també s'especifica que l'església «es troba molt derruïda per ocasió de les bombes que van caure-hi durant el setge, i amenaçada de no prevenir-se els convenients i necessaris inconvenients de les esmentades ruïnes, inconvenients de l'esmentada església que segons la relació que han fet els experts mestres de cases i fusters, van menester més de 2.000 lliures».

Els responsables del temple demanen al Bisbat que per reparar els danys al temple poder vendre «la plata, or i altre Alagón» de l'església i informen que els obrers necessiten per a això 7.700 lliures.

La resposta del Bisbat va ser afirmativa, segons recull un altre document, i Santa Maria del Mar va vendre per valor de 3.387 lliures «una imatge de Santa Madrona, quatre palmatòries de fullatge... quatre vasos, dos grans i dos petits... una corona del Sant Ecce Homo feta malbé, un pal·li de plata... I un parell de palmatòries molt grans», entre altres objectes de culte.

Per arribar a les 7.700 lliures totals es va recórrer a un dipòsit que diferents nobles i prohoms van fer al seu moment «per la custòdia de plata que s'esperava fer per la Sra. Iglesia».

Eren, entre d'altres, el marquès «Carlos de Llupià, Pau Dalmases i Ros», que va ser ambaixador de la Catalunya austracista a Londres fins al 1714 o el comerciant Ignacio Fontanet i Martell, que va acabar sent el tresorer de les obres de la Ciutadella.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook