13 de setembre de 2019
13.09.2019
Diari de Girona

Buscant la Capital de la Sardana

S'obre la convocatòria per a la presentació de les candidatures de cara a l'any 2022

12.09.2019 | 23:21
L'aplec de Torroella de Montgrí, en una imatge d'arxiu.

Aplec i Concurs a

Torrella de Montgrí


Torroella de Montgrí és una població ben vinculada al món de la sardana. A la plaça de la vila es troba la capella de Sant Antoni i a la seva façana hom hi troba una placa que explica que aquí és ballà la primera sardana llarga el 1844. Des d'aleshores un seguit de cobles, músics, compositors han contribuït a la realitat de la sardana. Anomenem a tall d'exemple Pere Rigau (Barretó) (1868-1909), Vicenç Bou (1885-1962) els Vallespí, els Font, etc. i l'existència de 20 cobles des de la d'en Gich, fins l'actual Foment del Montgrí, destacant en la seva història, La Caravana i especialment Els Montgrins, la cobla degana de Catalunya, fundada el 1884 Fou Ciutat Pubilla de la Sardana , el 1975.

Actualment, l'Associació Sardanista Continuïtat du a terme una excel·lent activitat, participant amb molts concursos de colles, però no només dins el món sardanista, sinó com a esbart duent una gran tasca.

Per diumenge tenen l'Aplec i el Concurs de colles sardanistes, que se celebraran al matí i a la tarda a la plaça major. En el decurs del matí, i ja encetat l'Aplec hi ha el 35è Concurs de Colles Sardanistes, amb la cobla Mediterrània, i per la resta de l'Aplec, que serà el 55è, actuaran les cobles Tres Vents, La Principal de Cassà i Maricel.


Noves composicions


El compositor de sardanes Josep Fecúndez ha editat, després de tres anys de feina, un disc de sardanes que són arranjaments de diverses peces, i amb lletra inclosa. El títol del volum és Verge Marinera de la Cisa. Cantem! i la part musical va a càrrec de la cobla Ciutat de Terrassa, així com de sis corals diferents.

El disc recull deu sardanes que són arranjaments de Fecúndez. S'hi poden trobar versions de valsos, cançons, peces de música clàssica o havaneres i tot amb lletra per cantar-les. D'aquesta manera, per exemple, la sardana Bona nit, bona nit és una versió de la coneguda Cançó de bressol de Johannes Brahms, amb lletra d'Adolf Andreu i el mateix Fecúndez; o la sardana Que bons aquells moments! és un arranjament de ¡Qué tiempo tan feliz!, amb lletra de Carles Gramaje; o La Tona, ho és i ho serà és una sardana a partir d'un vals, amb lletra d'Adolf Andreu. El projecte sorgeix a partir de Salvador Xarrié, de Premià de Dalt, qui escrivia poesia i música. Va escriure la lletra d'una havanera que després Fecúndez va passar a sardana. D'aquí la seva tasca d'adaptacions successives fins a crear aquest disc.

Les corals que participen al disc són la Coral Primiliana, de Premià de Dalt; la Coral l'Amistat, de Premià de Mar; la Coral Englantina, de Vilassar de Mar; la Coral Mar de Veus, de Premià de Mar; la Coral del Barri, de Premà de Dalt i la Coral Minerva, de Sant Andreu de Llavaneres. En total, al disc, entre cobla i corals, hi ha participen unes 200 persones, el que suposa un important esforç de coordinació per tirar endavant aquest projecte.

L'objectiu d'aquest projecte, segons el seu impulsor, és «propagar la cultura en general i sobretot la sardana cantada, perquè es pugui ensenyar als assistents a ballades», de manera que puguin aprendre-les ràpid i cantar-les de seguida.

Del disc s'ha fet una edició de 500 exemplars, que es poden comprar a les ballades de Premià de Dalt o bé a les actuacions de la cobla. El seu preu és de 10 euros. Aquest és el 2n volum d'aquesta temàtica que crea Fecúndez després del que va editar el 2016.

Aquest nou disc ha comptat amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Premià de Dalt i La Societat Cultural Sant Jaume.

Tot això està força bé, però no oblidem que la sardana ha de sorgir de l'esperit del poble català, ha d'assolir la veu, el cant, els sons de la nostra terra. Molt bé que s'adaptin sons forans, però., ull. no malmeten les nostres músiques siguin tradicionals o progressistes.

Capital de la Sardana


La Confederació Sardanista de Catalunya ha anunciat l'inici del termini per presentar candidatures perquè qualsevol població pugui ser Capital de la Sardana l'any 2022. Les propostes es poden enviar fins el 17 de novembre al correu electrònic info@conf.sardanista.cat.

Les bases apunten que la candidatura l'ha d'haver acordat «el Ple de l'Ajuntament a proposta de l'entitat sardanista de la població». I si hi ha més d'una entitat, «la proposta ha de ser efectuada preferiblement pel conjunt d'entitats sardanistes de la població». En tots els casos, la sol·licitud ha de constar el nom de l'entitat o entitats promotores de la sol·licitud; les entitats i/o persones que formarien el Comitè Organitzador, en cas que el municipi sigui designat; l'acceptació dels actes bàsics; la proposta d'esdeveniments opcionals a celebrar durant la proclamació de Capital de la Sardana i els previstos per a la resta de l'any amb les dates en què es realitzaran; la descripció dels espais on es poden desenvolupar els esdeveniments i recursos tècnics (superfície, aforament, megafonia...) i el pla de seguretat, emergències i evacuació previst.

Les bases demanen que «la població candidata ha d'haver mantingut una activitat sardanista de forma pública i socialment reconeguda, en els seus vessants d'organització de ballades, concerts, aplecs, concursos o ensenyament, duta a terme per entitats sardanistes o entitats cíviques amb seccions sardanistes autònomes i reconegudes».

Quan una població esdevé Capital de la Sardana ha de crear un Comitè Organitzador constituït per «totes les entitats implicades, inclosa la Corporació Municipal».

La proclamació de la Capital de la Sardana i els seus actes corresponents se celebra habitualment el tercer dissabte de març. Aquest esdeveniment de proclamació és un dels actes bàsics del projecte Capital de la Sardana que ha de constar de la solemnitat correspon, però també d'interès per a tots els públics. Per això també es demanca que hi hagi un «espectacle amb contingut sardanista de gran format».

Els altres grans esdeveniments que ha de tenir una Capital de la Sardana són el lliurament dels Premis Capital de la Sardana, que se celebra al novembre o al desembre; la presentació de la Guia Sardanista, organitzada un dissabte de desembre; la Festa Anual de les colles de sardana esportiva, prevista pel febrer-març; la Trobada sardanista d'equipaments cívics, al maig-juny i la Trobada d'escoles de cobla, al juny.

A banda d'aquests grans esdeveniments, la Capital de la Sardana pot preparar un variat programa a desenvolupar durant tot l'any. Poden ser actes típicament sardanistes com ballades, concerts, aplecs o concursos, però també s'hi recomanen d'altres activitats com exposicions, xerrades, debats o cursets. A més a més, hi ha d'haver un esdeveniment institucional de cloenda de la Capitalitat que suposi traspassar la Capitalitat a la següent població.

La Capital de la Sardana és un projecte festiu, de debat i turisme anual per a sardanistes i no sardanistes, itinerant pel territori. Fins ara s'ha celebrat a Arenys de Munt (2013), Barcelona (2014), Calella (2015), Mollerussa (2016), Figueres (2017), Montblanc (2018 i enguany a Perpinyà. El 2020 serà a Sant Feliu de Guíxols i el 2021 anirà a Balaguer.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit