Ha començat el nou curs escolar amb
l'horari normal dels centres docents, però
també amb les activitats extraescolars que complementen l'educació dels infants en matèries i habilitats que els pares consideren importants per a la seva vida. Podem pensar en el reforç escolar, l'aprenentatge d'idiomes, de
música, i en la dedicació d'hores als diferents esports i altres activitats. No es pot oblidar el temps que la mainada passa davant la televisió, i fins i tot amb els seus mòbils, cercant distracció. Sovint, l'agenda dels infants resulta
més atapeïda que la dels adults.
Aleshores ens podem fer preguntes: tenen temps per jugar amb altres infants sense estar sotmesos a unes exigències? Poden fer servir la imaginació per ser creatius en el temps lliure? Participen d'alguns moviments d'educació del temps lliure? Poden cuidar la seva dimensió religiosa i espiritual?
Precisament la seva educació religiosa o espiritual és la que em sembla més important per reflexionar-hi, perquè la considero essencial per al seu creixement com a persones. Penso, sobretot, des de la nostra cultura, en la dimensió espiritual cristiana.
En relació amb l'educació d'aquesta dimensió cal assenyalar una equivocació: la convicció que la dimensió religiosa de cap manera és important per a la vida de la persona, per al seu creixement humà i per a la seva realització. Es considera que aquesta dimensió no forma part de la «humanitat» de les persones i que és un afegitó innecessari.
Alguns pensen que els infants són massa petits per ser educats en la seva espiritualitat, i que ja arribarà el moment en què ells lliurement ja decidiran quan sigui l'hora. D'altres considerem que l'espiritualitat és quelcom que cal ensenyar, transmetre, encomanar. L'infant és considerat com una terra on cal sembrar la llavor de la fe. Per això cal preparar i abonar la terra, treure les males herbes, preparar els solcs perquè creixi la llavor, que és feina de la família i de les parròquies.
[...] (extret del full parroquial).
