És bo lligar el món de la tècnica imparable d'avui dia amb el pensament assaonat dels filòsofs grecs i la moral de sant Tomàs. Són riqueses de l'humanisme. He vist en sant Tomàs tres articles sobre un tema interessant, que és la negligència.
Avui dia n'hi ha prou de fer clic a l'ordinador i tot l'aparell es posa en marxa. Però els automatismes ens porten el risc de ser «deixats» en temes més personals. Sant Tomàs defineix la negligència com «un defecte de la deguda sol·licitud». És el defecte de l'acte «degut». Perquè la sol·licitud és un acte especial de la raó, és una exigència moral, i perquè és conforme a la raó ocupar-se degudament d'un treball, d'una responsabilitat concreta.
No ocupar-se de dur a terme una feina, deixar que surti malament per «negligència», que vol dir no preocupar-se, mostrar-se indiferent, no fer cas. De vegades aquesta negligència és un acte d'immoralitat greu per les conseqüències negatives que arrossega.
Però sempre és un acte de desamor, una manca de responsabilitat, una falta d'apassionament per la feina normal, correcta, en la situació en la qual cadascú es mou. Tomàs d'Aquino diu que la rectitud de la sol·licitud pertany a la prudència. Tomàs no fa psicologia, però apunta, a partir de la moral, causes profundes de la negligència: la peresa i el torpor, una execució amb ensopiment voluntari.
En el fons, el problema de la negligència afecta la nostra vida humana i la nostra vocació cristiana a través del treball ordinari.
