20 de setembre de 2019
20.09.2019
Diari de Girona

Una tradició amb bona salut

Aquest estiu s'han celebrat 1.650 ballades de sardanes i un centenar d'aplecs a tot Catalunya

19.09.2019 | 23:48
Ballada a la Festa Major de l'Estartit, aquest estiu.

Efemèrides estiu 2019


Si heu tingut l'amabilitat de seguir-nos cada divendres, en aquesta pàgina dedicada a la sardana us haureu adonat que sempre hi ha a l'Agenda les audicions, concerts o concursos de cada setmana, malgrat que per falta de més informació algunes vegades no hem pogut donar-les totes. Però, en set anys que tenim la responsabilitat d'aquesta secció mai ha faltat alguna que altra audició, en ple hivern alguna setmana només 4 o 5, referint-nos només a les comarques de la zona de Girona i de la Catalunya Nord. En canvi, a ple estiu s'ha hagut d'emprar un cos de lletra més petit del que és habitual, car les actuacions són considerables.

L'estiu, lògicament, es presta per oferir espectacles a l'aire lliure i és on la sardana hi té un predomini més gran, puix els instruments de la cobla hi tenen una apetència més sonora. Molts pobles fan audicions cada setmana: Lloret de Mar, Roses, Camprodon, Begur, Calella de Palafrugell, Olot, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, Sant Joan de les Abadesses, etc. Això, sumat a les audicions programades en les festes majors que sovintegen més a l'època estival, ens dona una quantitat ben remarcable d'audicions.

Les rotllanes i la mateixa música són l'admiració de tants turistes que ens visiten i acudeixen admirats a les audicions, fins i tot alguns s'atreveixen a entrar a la rotllana amb més o menys èxit.

Gràcies a la informació de Confederació Sardanista de Catalunya us podem oferir unes dades que demostren àmpliament la presència de la nostra dansa. A tot Catalunya, aquests mesos estiuencs hi ha hagut 1.650 ballades de sardanes, 100 aplecs, 89 concerts, 32 concursos de colles. A la nostra zona, han estat 560 audicions, 17 aplecs, 30 concerts, 8 concursos de colles.

Actualment a Catalunya hi ha 124 cobles, algunes cobla orquestra: Montgrins, Selvatana, Rosaleda, Costa Brava, Maravella i La Principal de la Bisbal. Anys enrere la majoria d'aquestes formacions musicals tenien la doble formació de cobla–orquestra, però amb el pas dels anys, l'orquestra ha quedat amb menys formacions.

La majoria de cobles i cobles orquestra fan tota la feina de la festa major: cercaviles, ofici, concert, audicions, balls (les orquestres)...

També cal destacar que algunes d'aquestes formacions han enriquit llur repertori, combinant així la cobla clàssica, amb cantants i altres tipus de música, amb instruments, aliens a la cobla original, el que representa un avanç ben escaient.

Pel que fa als intèrprets és on hi ha hagut un canvi més gran. Avui dia les diferents cobles tenen com executants gent molt jove, tant noies com nois. El fet que a l'escola ja s'ensenyi música i tant conservatoris com escoles de cobla s'hagin format ha donat lloc a veure damunt els empostissats un bon nombre de joventut que, a més a més, té una sòlida formació musical.

En canvi, els balladors acostumen a ser més o menys grans, a pesar que alguns joves també s'incorporen a les ballades. És curiós que en els empostissats hi veiem molt de joventut i a la plaça formant les rotllanes gent més o menys gran.

De totes passades hom pot considerar que la sardana té bona salut, Allà on hi hagi un català, físicament o espiritualment la sardana hi és present. I no cal ballar-la, si voleu, el gran compositor Josep Serra deia que «la sardana , també, es pot ballar amb el cap».

El que sí que és important és que sàpiga ballar-la, no anar a tots els aplecs i ballades, molt bé pels grans aficionats, sinó que cada persona tingui un mínim de coneixement i qualsevol dia determinat, a la festa del seu poble, als aplecs, de vacances, pugui gaudir del nostre ball.


Festa major de Besalú


La comtal vila de Besalú celebra aquest cap de setmana la seva festa major en honor de llurs patrons, Sant Prim i Sant Felicià. Una de les característiques de la festa és la presència des de 1947 de La Principal de la Bisbal. Aquells primers anys hi estava tres dies. A partir de 1985 vingueren dos dies i actualment un, que enguany serà, demà dissabte, però sempre hi ha estat present.

Fa bo de veure la plaça el dissabte a la tarda. És una plaça petitona i en un extrem es col·loca la cobla mentre en el centre de la plaça es formen les rodones. Tot plegat ofereix un espectacle realment magnífic, és una de les celebracions més arrelades i volgudes per la gent del poble i també són molts el vilatans veïns que hi assisteixen.

Una anècdota del 1957: aquell any no es pogué acabar l'actuació, car fou l'any de la famosa grip asiàtica que emmalaltí molta gent, el que provocà que diversos instrumentistes de la Bisbal fossin afectats per aquest virus i no es pogué concloure la festa. El 1997, en fer els 50 anys de la vinguda, Francesc Cassú, director de la Principal, dedicà una sardana al fet i la batejà amb el nom de 50 Anys de Festa a Besalú.

La festa de Besalú, òbviament, té molts altres actes i pel que fa a la sardanes se n'interpretaran també, el diumenge 22 i el dilluns 23, aquestes amb la cobla Vila de la Jonquera.


Sant Quintí d'en Bas


Sant Quintí és una església romànica del segle XIII amb modificacions al segle XVIII que està situada al poble de Sant Esteve d'en Bas, que pertany al municipi de la Vall d'en Bas. És un monument protegit com a bé d'interès cultural. Roman solitària enmig d'una esplanada, en el silenci de l'entorn als afores de la població.

L'aplec de Sant Quintí se celebra el quart diumenge de setembre, coincidint amb la Festa Major del poble de Sant Esteve d'en Bas. Els actes de l'aplec són els següents: xocolatada popular, ofici solemne, audició de sardanes, arrossada popular i la dansa del ball de l'esparver, conegut també com a La Batussa. A més de l'Esparver, completen el ball una comparsa formada per una lloca i quatre polls. El ball és una lluita aferrissada entre el primer i els altres, segons una antiga llegenda de la zona. Tota la comparsa és obra de Modest Fluvià, a partir de la idea dels veïns de Sant Quintí. Tant la música com les evolucions coreogràfiques són de Josep Bassachs. La instrumentalització per a cobla és d'Agustí Pedrico.

Aquest aplec amb el corresponen ball tindrà efecte, aquest diumenge, amb la col·laboració, matí i tarda, de la cobla la Principal d'Olot.


Ball de Sant Maurici.

Caldes de Malavella


Cada any és molta la gent de Caldes de Malavella i rodalies que camina fins a l'ermita de Sant Maurici per la celebració de l'Aplec, que aquest any se celebra diumenge vinent, dia 22. En aquesta ocasió s'arriba a la seva edició 176, per tant, és una de les tradicions més antigues i ben conservades que tenim.

Entre les sardanes s'hi balla el popular ball de L'hereu Riera. Conta la tradició que un jove hisendat de l'Empordà anà a l'Aplec de Sant Maurici i un cop allà li digueren que la seva promesa estava greument malalta, deixà la festa i corregué cap a casa de la donzella, on la trobà a les portes de la mort. Sobre el capçal del llit hi havia un crucifix, el jove Riera s'encomanà amb tot fervor i la noia guarí. El xicot content despenjà el crucifix i hi ballà una dansa, que encara es conserva i que diumenge serà ballada una vegada més. La festa s'enceta el matí amb un esmorzar, missa solemne, sardanes, l'esmentat ball, un dinar popular, res del sant rosari, i a 2/4 de 5 una altra audició amb la cobla Ciutat de Terrassa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook