28 de setembre de 2019
28.09.2019
Diari de Girona

El Bisbat de Girona ordenarà demà dos nous diaques a la Catedral

Andreu Soler, col·laborador de parròquies d'Olot, serà diaca permanent, i Antoni Coll, de Caldes de Malavella, ho farà com a pas previ al presbiterat

28.09.2019 | 01:02
Antoni Coll i Andreu Soler, fa pocs dies.

El Bisbat de Girona comptarà a partir de demà amb dos nous diaques, una figura cada vegada més essencial en un un context en què les vocacions són cada cop més escasses. Els dos nous diaques seran Andreu Soler, que serà diaca permanent, i Antoni Coll, que assumirà el diaconat com a pas previ al presbiterat.

La principal tasca dels diaques és ajudar i en algunes ocasions substituir els preveres a l'hora de servir l'altar, proclamar l'Evangeli i ajudar-los en les tasques que tenen encomanades. En una entrevista feta al programa de ràdio Església Viva i recollida pel Full Parroquial, tant Andreu Soler (Arenys de Munt, 1947) com Antoni Coll (Girona, 1967) expliquen les raons que els han portat a fer aquest pas.

Coll, que col·labora amb la parròquia de Caldes de Malavella i que després del diaconat té previst ordenar-se com a sacerdot, afirma que «és la resposta a una crida». «Tota vocació cristiana és una opció fonamental de vida, i la meva, després d'un procés de discerniment, veig que és fer-me capellà, un cop fet el pas pel diaconat», explica. «Al llarg d'aquest període et sents com empès i vas descobrint l'actuació del Senyor en els fets concrets i en les persones amb qui et vas trobant, i és d'aquesta manera que vas endevinant traces de la presència de Déu», afegeix. De cara a la seva propera etapa com a prevere, Coll assenyala que aquesta figura ha de ser «una persona propera a tothom, tant als creients com als allunyats o indiferents», i creu que un capellà ha de ser un home «que està obert als altres».

Per la seva banda, Soler, que és col·laborador de les parròquies d'Olot, explica que ha optat pel diaconat per oferir, «de forma més intensa», els seus serveis a la comunitat. «He volgut vehicular la disponibilitat que sempre he tingut de cara als altres, animat pel rector de la meva parròquia», assenyala. En aquest sentit, considera que totes les responsabilitats dins de la comunitat «són iguals de dignes», però en el seu cas apunta que és una crida a «donar-se, a ser útil per als altres».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook