He llegit un article interessant de José María Torralba sobre les característiques típiques del jovent que va néixer entorn del canvi de mil·leni. Uns vint anys i perfil propi. L'estudi és de J.M. Twenge. A diferència de pocs anys enrere, ara es valora el caliu de la llar, la seguretat, l' smartphone i les xarxes socials.
La majoria social no mana. «Cadascú ha de trobar el seu propi camí». Inseguretat davant la presa de decisions importants. La gent triga més a casar-se. El jovent busca models. Hiperconnectats, però banyant-se en la solitud.
La Generació Z té molt per triar, molt per dubtar, poca solidesa de criteris fonamentals, però estan «més oberts que altres generacions davant del que, davant seu, es mostra digne de la seva confiança». En part tenim el jovent que entre tots hem educat. El creixement i la formació s'han convertit, en molts casos, en un espectacle produït per l'entorn familiar, educatiu i col·lectiu, i hi ha el risc que ens hagi passat per alt la formació personal i els valors anteriors a l'opinió pública.
Queda encara un camí: el de l'amistat personal que estima més enllà de l'espectacle en el qual el jovent ha crescut. El sentiment pot portar al raonament. Les idees poden ser fruit d'una vivència. «Dime con quien andas y...». La veritat s'ha d'estimar tant que arrossegui també el sentiment. Convidar a nedar en aquest mar esvalotat d'avui, el jovent Z, els «digitals nadius», és l'aventura ineludible, en primer lloc de les famílies, també de l'Estat, subordinadament al pare i a la mare, però tothom té el deure d'estimar com a camí d'oferir el regal salvador de la Veritat.
