últim dilluns del mes de setembre van tenir lloc a París les exèquies del president francès Jacques Chirac. Quan en un esdeveniment important s'entravessa un alè de grandesa gal·la, la França es posa al «garde-à-vous», «firme», i el seu cor batega amb força, amb sinceritat i amb una profunda bellesa. S'ha pogut copsar aquesta vibració especialment en la Missa funeral que se celebrà a l'àmplia nau de l'església de Saint Sulpice. El triple lema de la Revolució de finals del segle divuit havia estat assumit pels anys de convivència i l'expressió canteullada; amb el temps i el dolor s'ha esmussat, en gran part, d'allò que fou agressiu. L'estètica de la cerimònia facilitava l'emoció i la dignitat. L'acostament dels esperits s'entenia millor després d'haver sentit la homilia de mons. Aupetit, arquebisbe de París. Fou una homilia breu. Afirmativa. Inclusiva, amb els trets socials de l'Evangeli i les intervencions socials del president Chirac al llarg de la seva etapa de govern.

Michel Aupetit parlava de la «fractura social», atacada pel president. «Un dels papers de l'Església», deia l'arquebisbe, «és el de construir la fraternitat, aquesta fraternitat que constitueix les tres columnes de la nostra República i que permet d'edificar una veritable unitat entre nosaltres. Aquesta fraternitat és evident pels cristians perquè es refereix a l'única Paternitat de Déu». L'homilia brodava aquest concepte, «cet amour des gens», del difunt president. «És per aquesta centella divina que resideix en la nostra humanitat, que tota persona, del començament de la vida en la concepció, fins a la seva mort natural, està cridada a ser estimada i respectada».

L'homilia va ser curta. Densa, concordant. Cita Sant Joan de la Creu, «ce grand mystique espagnol»: «Al Cel serem jutjants sobre l'amor». L'homilia acaba amb un pensament de Chirac davant de Joan Pau II, a París, l'any 1980. Cita Notre-Dame, la capella de Sant Lluís Rei, Santa Genoveva, patrona de la capital, la Sorbonne... I afegeix: «És en aquests llocs en què la França sent que el seu cor bat més fortament».