Homenatge a Jordi León a l'aplec de Tossa de Mar

Ens informa Francesc Fonalleras que Tossa , el cap de setmana del 12 i 13 d'octubre, posa -com és tradicional- el fermall de cloenda a la temporada d'aplecs gironins. Enguany arribarem a la 32a edició, i la festa està dedicada al músic, compositor i pedagog Jordi León Royo, mestre de tota una generació de grans flabiolaires que formen part de les més conegudes cobles de casa nostra : Pere Rabasseda, Salvador Coll, Marcel Sabater, Josep Llauradó, Bernat Castillejos...

Jordi Leon nasqué a Barcelona, el 16 d'abril de 1952. Les primeres nocions musicals les aprengué a casa: el seu avi, Manuel León (Barcelona, 1875-1961) fou un excel·lent intèrpret de cornetí, i el seu pare i el seu oncle tocaven, com a amateurs, el fagot i el violoncel, respectivament. A partir dels 15 anys va cursar estudis de solfeig, harmonia i diversos instruments de vent al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, on obtingué el títol de professor superior d'oboè amb el mestre Domènec Segú. Posteriorment va seguir estudis superiors d'harmonia, contrapunt i instrumentació amb el mestre Manuel Oltra, i assistí a les classes de direcció d'orquestra del mestre Antoni Ros Marbà. També perfeccionà l'estudi de l'oboè a França amb Michel Giot. Ha estat intèrpret de flabiol en moltes cobles, també professor d'aquest instrument i compositor de sardanes.

L'aplec començarà dissabte a la tarda amb una escollida audició de 7 tirades i seguirà a la nit amb el Gran Concert de Vigília d'aplec, que sota la direcció musical de Josep Cassú Serra, servirà per retre homenatge a Jordi León, amb dues obres d'estrena absoluta degudes a Jaume Cristau i Josep Antoni López, i altres dues que per circumstàncies semblants hom pot qualificar gairebé com estrenes: una deguda a la inspiració del recordat Miquel Tudela Benavent i l'altre del mateix Jordi León, tant la ballada de tarda com el concert aniran a cura de la cobla La Principal del Llobregat que enguany celebra el 90è aniversari. La resta del concert ha estat pensat pel lluïment dels solistes de la cobla i el gaudi del fidel públic que cada any omple el Cinema Montserrat.

L'endemà, diumenge, les sardanes tornaran a omplir el passeig de Mn. Cinto a les sessions de matí i tarda, i oferiran 30 títols interpretats per la mateixa Principal del Llobregat, Ciutat de Girona i La Flama de Farners.

En volem destacar la reestrena d'una sardana de Jordi León, i el record al centenari de Josep Albertí de qui s'interpretarà Al·legoria i el 125è aniversari de Ramon Rosell amb la interpretació de l'obra més llorejada del compositor vidrerenc, L'Hostal d'en Coris, dedicada a la família Coris de Tossa de Mar i al llegendari establiment que refereix el títol.

Aplecs d'ermita

Continuen els tradicionals aplecs d'ermita, puix per les nostres contrades hi ha un bon estol de petites esglésies, moltes d'elles enmig del bosc o encimbellades per altes muntanyes. Aquest diumenge n'hi ha set que es festejaran: quatre a la Verge del Remei, una a Sant Elm, cara el mar i dos més a Sant Grau, patró dels animals de peu rodó.

És curiós i destacable la tradició que tenen aquestes trobades o aplecs a diferents llocs. Com en l'antigor els habitants de llur contrada alçaven aquestes petites capelles, algunes romàniques i que han arribat fins als nostres dies, que continuen essent festejades cada any amb devoció cristiana i bona alegria i harmonia, on mai hi falten les sardanes. És realment una bonica tradició, que cal conservar i sembla que així serà, puix en cada lloc no hi maquen una bona quantitat de gent que celebren la jornada, a la missa s'omple l'ermita, a molts llocs per entorns s'hi dina, coent costelles allà mateix fins i tot es fan concursos d'arròs , i la cobla desgrana les seves notes i les rotllanes es formen bo i dansant la nostra dansa.

Sant Elm, Sant Feliu de Guíxols. Des de l'Ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols Ferran Agulló va batejar la Costa Brava. La vista excepcional del Mediterrani amb el seu litoral rocós, abrupte i ple d'energia s'absorbeix amb força des de dalt d'aquest magnífic racó que és un mirador excepcional de Sant Feliu. Com a bon exponent de l'Empordà, sempre hi bufa un vent purificador que et desperta i t'aclareix les idees convertint-lo en un magnífic lloc per anar a pensar i relaxar-se. Dissabte, se celebra l'aplec amb una audició de sardanes al migdia amb la cobla Vila de la Jonquera.

Remei. Ripoll. Ben bé al mig del bosc, solitària, com tantes altres la major part dels dies, celebra diumenge el seu aplec. L'esglesiola està situada a la carrereta de les Lloses, direcció al Berguedà. A la sortida de Ripoll cal trencar a la dreta que ens portarà fins la capella. L'aplec serà diumenge, amb sardanes a les 11 amb la cobla Canigó

Remei. Cassà de la Selva. Al barri de Sangosta de Cassà hi ha l'ermita del Remei, que cada any congrega molta gent en la diada del seu aplec, que és diumenge. El 1913 la cobla Selvatana hi feu la seva primera audició.

La capella es tracta d'una construcció popular amb murs de pedra. L'edifici inicial es basa en una estructura interna de tres crugies, coberta de dues pendents. Carreus de pedra que emmarquen les obertures. Les finestres presenten rapissa emmotllurada. Es conserva el rellotge de sol amb pintures de caràcter popular de principis de segle XX. Al costat de la masia hi ha la capella de nau única rectangular amb absidiola semicircular. La façana principal presenta porta amb carreus i llinda de pedra i ulls de bou.

Durant tot el matí la campana de deixar de tritllejar i les sardanes per La Principal de Cassà a les 12.

Remei. La Bisbal. Situada a l'extrem d'un turó, dins del recinte denominat Castell d'Empordà, hi ha la capella de la Mare de Déu del Remei. Aquesta capella, d'una sola nau, fou construïda l'any 1600 i ampliada el 1750. Moltes famílies, provinents de diferents indrets de la comarca, pugen a peu pel camí de carro fins a arribar al santuari per anar-hi a passar la diada de l'Aplec. Era i és una trobada multitudinària, fins i tot es feien, abans, trens especials. El primer acte del dia és una missa solemne en honor a la Verge, i els assistents omplen la capella de ciris i espelmes. Tot seguit, les sardanes, aquest any al migdia amb la cobla La Principal de Banyoles. Després es fa un bon dinar, amb un concurs d'arrossos. Entorn de la capella en una gran esplanada d'oliveres que envolta el santuari del Remei, cada segon diumenge d'octubre s'hi celebrava l'aplec, amb un gran nombre de visitants.

Remei. Camprodon

Entre Camprodon i Sant Pau de Segúries s'alça majestuosa aquesta ermita amb dos campanars en honor de la Mare de Déu del Remei. Al seu redós prats d'herba verda, on la gent després de la missa s'hi va col·locant per fer coure la minestra. Aquí alguns encara fan la carn a la llosa, tal com antigament devien fer els pastors. I després, el repàs les sardanes que interpretarà la cobla Principal de Banyoles, a les 16.

Sant Grau. Tossa de Mar. L'Aplec de Sant Grau és el típic aplec d'ermita que agermana Tossa amb Sant Feliu de Guíxols i Llagostera, doncs el santuari roman ensivellat 400 m sobre el nivell del mar i compartint vessants amb els tres municipis. Hom hi celebra ofici solemne amb acompanyament d'orquestra, es venera la relíquia, es canten els goigs i s'hi ballen sardanes abans de dinar. Hi actuarà La Flama de Farners, que a la tarda s'incorporarà a l'Aplec de la Sardana al Passeig Verdaguer de Tossa de Mar.

Sant Grau. Albons. En aquest poble al cim d'un pujol, a redós del Puig Segalar (175 m), a l'extrem de ponent del terme, s'hi va edificar una ermita en honor a Sant Grau; flanquejada per vells xiprers i envoltada d'espesses pinedes, s'aixeca des de fa uns mil anys, en un lloc dominant des d'on s'albira un extens panorama sobre les terres de l'Empordanet.

De la construcció romànica inicial (del segles X-XI) se n'hi conserven els murs de la nau, però l'absis va caure enderrocat. Fou el segle XVIII que dels carreus caiguts de l'absis romànic se'n va fer una nova façana, l'actual, que, amb el seu campanar de cadireta i amb la data de 1753 encisada a la llinda de la nova porta, li dona un fals aire d'ermita barroca. L'Aplec serà diumenge, i les sardanes, davant l'ermita al migdia per la cobla Costa Brava.