imarts celebrem la festa de Santa Teresa de Jesús, religiosa, reformadora del Carmel, fundadora, mística, escriptora, contemplativa i activa alhora. La seva vida i la seva experiència, explicitades en les seves grans obres, ens ajuden en la nostra vida cristiana.

Qüestions que avui són preocupació per a molts també ho foren per a santa Teresa, i és bo adonar-nos com les afrontà i visqué. Concretament, eren els obstacles per descobrir la pròpia vocació, les grans dificultats per pregar fins arribar a ser la gran mestra de pregària i trobar la confiança plena en Déu i la fortalesa per afrontar els problemes. No oblidem que fou una gran reformadora, i exemple de com realitzar una veritable reforma.

Santa Teresa, religiosa contemplativa amb un tarannà actiu. Tingué una vida consagrada a la contemplació i compromesa amb l'acció; contemplativa i activa per proposar el tresor de la vida consagrada i fundar monestirs reformats.

Dona de pregària profunda. Ella mateixa manifesta que durant 20 anys va viure una gran sequera interior quan es proposava pregar. Ella ha esdevingut la gran mestra de pregària, i així la va definir sant Pau VI quan la va proclamar doctora de l'Església.

Els capítols de l'11 al 23 del Libro de su vida són un tractat clàssic i únic, en què compara els nivells d'oració amb quatre maneres de regar un hort.

a. Regar duent l'aigua amb galledes des d'un pou. Oració mental, interior, de meditació. Recollir el pensament en el silenci i evitar les distraccions. Estar moltes vegades tractant en solitud amb el qui ens estima. Requereix esforç personal.

b. Regar per mitjà d'una sínia. Oració contemplativa, de recolliment. Cal esforç personal, però es comencen a assaborir els fruits de l'oració.

c. Regar amb canals des d'un doll. Oració d'unió. L'esforç personal és molt petit... Tot està absorbit per un intens sentiment d'amor i de pau.

d. Regar amb la pluja que ve del cel. L'èxtasi. Cal fruir sense haver d'entendre el que es frueix. [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).