Aquest cap de setmana gairebé tota l'activitat sardanista es concentra a Banyoles, que celebra la festa de llur patró, sant Martirià, en l'anomenada justament i popularment «La Festa Major de la Sardana».
La capital del Pla de l'Estany ha estat des de sempre un lloc on la sardana hi ha estat present. Esmentem, a tall d'exemple, les cobles que hi ha hagut a la població: Atrevits dels Corominas, la cobla d'en Baldiri, Banyoles 1940, Cobla de Banyoles Cobla Músics de Banyoles, Corominas 1859, Corominas 1939, Escola de Cobla del Foment, Cobla d'en Frai, Cobla de l'hereu Frai, Gutall o Gotlla (de finals del segle XVIII), Cobla de Josep Serra, Els Juncans, Els Mickeis, Cobla Nova, la Nova, Pla de l'Estany, La Principal de Banyoles, Maurici Puigmartí, Josep Rovira, Sant Martirià, Joan Serra, Unió Artística, Unió de Banyoles i la Cobla d'en Verdera. Val a dir que moltes d'aquestes formacions tingueren una vida molt efímera, però verament existien i actuaren.
Relacionant compositors tenim aquestes dades: Cassià Casademont (1875-1963), Enric Gratacós (1887-1969), Martirià Font, (nasqué a Bordils 1923, morí a Banyoles 2011), Ultano Gómez (1965), Josep Juncà ( 1888-1972), Joaquim Mateu (1883-1961), Esteve Palet Ribas (nasqué a Bordils, 1959, resideix a Banyoles). Esteve Palet Mir ( 1981), Joaquim Palmada (1865-1947), Rossend Palmada (1893-1988), Francesc Viciana (Barcelona 1964, resideix a Banyoles).
Seguint aquesta tradició, tenim a les portes aquesta festa i en farem cinc cèntims.
El dissabte dia 19, a la plaça, a les 12 del migdia, començarà la festa amb una audició a càrrec de La Principal de la Bisbal i Selvatana, amb sardanes de 7 tirades. Serà una audició especialment dedicada a compositors banyolins.
A la tarda, també a la plaça, un concert dinàmic i participatiu amb dues cobles: Contemporània i Mil·lenària i un reguitzells de sardanes de 7 tirades fins a l'arribada de la faràndula banyolina, entremès de lluïment i ball de passada.
En ser la Principal de La Bisbal i la Selvatana cobles orquestres, a l'envelat de la plaça de les Rodes, a la tarda hi haurà concert a les 17.00 h i a la nit ball a les 23.30 h.
Passem al diumenge, quan al matí hi ha el concurs de colles sardanistes a la plaça Major, 11.30 h, amb la cobla Ciutat de Girona. És el campionat de Catalunya de colles veteranes i colles lliures. A la sardana de germanor s'interpretarà: Un estel en el cel, de Francesc Camps, a la memòria de Joel Viñas Puntí.
La Cobla Selvatana, com és tradicional, oferirà un concert de música de cobla al casal de la gent gran, el diumenge a les 16.00 h. A la plaça de Competència de les Cobles Grans (COCO), a partir de les 17.00 h. Hi actuaran les cobles Ciutat de Girona, La Principal de la Bisbal, La Principal del Llobregat i Selvatana, amb un ronda per escoltar, una de sardanes d'estrena, una de sardanes obligades, i 2 rondes de sardanes per ballar. Finalment s'interpretarà la sardana estereofònica, que serà com sempre Somni de Manel Saderra Puigferrer i que dirigirà Edmon Colomer, director convidat. Colomer és un prestigiós director d'orquestra internacional. A la repetició s'apagaran els llums de la plaça i s'encendran les bengales del públic.
El dilluns dia 21, hi ha el concert de la festa de Música per a Cobla, a l'envelat de la plaça de les Rodes a partir de 11.30 h amb les cobles Ciutat de Girona, La Principal de la Bisbal i Selvatana. S'interpretaran les obres d'estrena dels Premis Ceret Banyoles 2018 que són: Deconstrucció de Marcel Sabaté i La màgia de l'estany de Jesús Santaliestra. Hi haurà la interpretació de Banyoles mon bressol de Cassià Casademont, dedicada a Rossend Palmada, i la versió per a tres cobles de la sardana: Adéu, amic de Manuel S. Puigferrer, estrenada fa 30 anys, amb motiu de la mort d'Eudalt Santamaria, primer president del Foment. S'acomiadarà el concert amb la sardana Vent d'octubre, de Paco Viciana, amb les tres cobles i les veus de Natalya i Alba Bosch.
A la tarda a les 17.00 h, final de la festa amb una audició amb les tres cobles: Ciutat de Girona, La Principal de la Bisbal i Selvatana. De conjunt per cloure les festes i com és tradició, La Festa de sant Martirià, de Conrad Saló.
Trobada a Montserrat
Com ja és tradició, la institució de l'Obra del Ballet Popular organitza el tercer diumenge d'octubre la Trobada Sardanista a l'indret més meravellós, incomparable i màgic de Catalunya, com és Montserrat. I aquest any arriba a la 68a edició!
L'acte comença amb la Missa Conventual i el seu ofertori per tot seguit, i al voltant del migdia, poder gaudir d'una ballada de sardanes, enguany a càrrec de la cobla Principal de Terrassa. També és tradició visitar el Mur del que fou el propulsor de la sardana tal com avui la coneixem, en Pep Ventura, situat al camí dels Degotalls, on hi haurà uns breus parlaments. Aquest any no hi ha cap entitat ni colla que col·loqui el seu testimoniatge al Mur. Confiem que continuï la tradició i l'any que ve se n'hi puguin col·locar.
Festa de Fitor
Fitor està de festa i malgrat que és un indret molt petitet de l'Empordanet no deixen llur festivitat. Fitor, en plena serra de les Gavarres, és un terme de poblament dispers del terme de Forallac, que s'ha acabat abandonant a causa de l'escassa rendibilitat de l'explotació del bosc.
Es pot considerar el darrer contrafort de la serra quan es fon amb el pla i forma una península boscosa, lleugerament inclinada cap al nord, d'una alçada mitjana de 200 metres. Aquesta península boscosa sobre el pla va unida a la serralada principal per un istme que és el coll de la Ganga, per on discorre avui dia la carretera comarcal de la Bisbal a Calonge, i que va ser ja en el seu temps un camí romà. Per la seva situació, Fitor ha estat una cruïlla de camins, que connectaven la zona de Girona amb la costa i el pla de l'Empordà. És important, per la seva singularitat arquitectònica, l'església de Santa Coloma de Fitor.
Les sardanes seran al redós de l'ermita de Santa Coloma,a les 12 del migdia amb la Cobla Baix Empordà.
Mor Carles Guinovart
El reconegut compositor i pedagog Carles Guinovart va morir el passat 2 d'octubre a Barcelona, a l'edat de 78 anys. Va impulsar la música contemporània i va tenir ressò internacional, i entre aquesta tasca va composar 2 obres per a cobla.
Una d'elles va ser la Suite barroca, que va rebre un accèssit al Premi Ceret-Banyoles de l'any 2002. L'altra va ser les Variacions estilísques per a cobla, una obra lliure estrenada l'any 2000 a Barcelona. Aquestes peces són una mostra de la seva variada producció, que inclou música de cambra i simfònica, i obres de solo.
A més de músic i pedagog, també va ser promotor musical i va analitzar i promoure la música contemporània, especialment la catalana, composta durant aquests anys de modernitat.
Fira Mediterrània
El passat cap de setmana es va celebrar a Manresa la Fira del Mediterrani i la música de cobla hi va ser ben present. Hi va actuar el duet format pel conegut tenor Jordi Molina i l'intèrpret de jazz Joan Díaz. Una altra dels plats forts, a la Sala gran del Teatre Kursaal va ser el grup Obeses, amb la cobla Berga Jove. Durant hora i mitja les obres més conegudes del grup es van poder escoltar arranjades per a cobla, sense oblidar peces icòniques del món de la cobla reintepretades per aquest conegut grup que lidera Arnau Tordera. L'altra proposta va ser El Sielu, amb Llibert Fortuny i l'Electro Cobla Sound.
Un altre acte destacat a la Sala gran del Teatre Kursaal va ser Bestiari, de The New Catalan Ensemble. Va ser una proposta musical, amb diversos instruments de cobla integrats, a partir del poemes de Josep Carner. Hi van participar coneguts solistes com Carles Belda, Gemma Abrié, Marc Parrot, Gemma Humet i Joana Gomila i comptà amb la col·laboració de l'actriu Clara Segura i el poeta Josep Pedrals.
