Tula

Projecte: Lagartijas tiradas al sol. Creació: Gabino Rodríguez. Sala la Planeta, 26 d'octubre. Festival Temporada Alta.

Les estadístiques diuen que qualsevol dona pot ser víctima de la violència sexual. I, seguint la mateixa lògica, no hi ha cap perfil concret que defineixi l'abusador, que pot amagar-se en molts entorns.

La relació que estableixen víctimes i victimaris, la confessió del difícil secret que comparteixen, és el punt de partida de la darrera creació que una de les companyies més fidels al festival Temporada Alta, els mexicans Lagartijas Tiradas al Sol, ha portat a Girona.

La peça, que es va poder veure dissabte a La Planeta, forma part de l'ambiciós macroprojecte amb què el grup pren el pols a la democràcia a Mèxic. És el sisè treball dels trenta-dos que el conformaran, un per cada un dels estats del país, i pren el nom de Tula, una ciutat a l'estat d'Hidalgo, amb uns índexs de delictes sexuals elevats, tot i que no són els més alts de la zona i que no generen cap mena de sisme social. Vet aquí el problema, els atacs contra les dones formen part del paisatge.

En forma d'instal·lació a la qual els espectadors s'endinsen d'un en un, Tula convida el públic a ser partícip d'un secret que fins llavors era cosa de dos i que acorda no revelar en sortir de la sala.

S'hi accedeix per un passadís delimitat amb cortines de setí vermell que bé podria ser un escenari de Twin Peaks i que condueix a un trencaclosques de dolor. Cadascú el recompon com pot a partir de les proves exposades, i se'n surt amb el compromís de guardar silenci i el regust amarg de pensar que no farem mai net si no ens deslliurem del tabú i del maleït secret de confessió.