Tinc la sensació, compartida amb molta gent, que la nostra societat és desconcertant. Vol dir mancada de concert, d'harmonia, de coherència, de seguretat interior, de capacitat per viure amb els braços oberts, i el cap i el cor. Ens costa crear vincles harmònics.

Tothom viu amb la seva veritat i una línia divisòria d'aquesta veritat que és el materialisme i el realisme de l'esperit. He entès millor aquest fet llegint un petit llibre de Joseph Ratzinger sobre la creació. El teòleg alemany fa entendre amb força que el concepte de creació, desentranyat de la lectura de l'Antic Testament, és necessari per entendre l'home.

Explica que és un ser relacionat amb el relat bíblic, interpretat des de la fe i des de la ciència. Sense arrels l'home no sap qui és ni a on va. I reflexiona sobre l'obra intel·lectual d' Ernst Bloch, un filòsof alemany marxista, que participa de la visió de Karl Marx: «Aquest va ser qui va dir a l'home que no s'havia de preguntar ja sobre el seu origen ni sobre la seva procedència. Aquestes són preguntes sense sentit».

En canvi, el que és important per a Bloch és «la previsió del futur». Res del passat -ni la creació- interessa. «La catedral del futur serà el laboratori». Només un objectiu importa: transformar la matèria. Amb aquesta interpretació de la vida humana, l'home queda «despenjat». No té passat. No té història. No té futur. Res és superior a la matèria, que es transforma per construir el futur. Marxisme profund.

El llibret de Joseph Ratzinger d'un centenar de pàgines és el tema d'unes conferències quaresmals donades quan encara no era Papa. Però la mirada profunda del teòleg posa en relleu la veritat de l'humanisme.

El materialisme que brolla del nostre propi estómac i d'un pensament que renuncia a la creació corre el risc de distorsionar la persona humana.

A l'home d'avui, com al de sempre, li falten peces. Les que, voluntàriament, es posa d'esquenes a la veritat.