L'Agència Espanyola Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), dependent del Ministeri de Sanitat, ha actualitzat les seves recomanacions de consum de peix per la presència de mercuri. Segons els seus nous estàndards, es demana limitar la ingesta de qualsevol espècie de peix a 3 o 4 racions per setmana a la població general, i sempre procurant variar entre peixos blancs i blaus.

En dones embarassades o que estiguin planificant estar-ho, així com aquelles en període de lactància i els nens de fins a 10 anys, Sanitat recomana no consumir els tipus de peix amb alt contingut en mercuri, com peix espasa, emperador, tonyina vermella, tauró (caçó, solraig, agullat, gat i tintorera) i lluç de riu. En nens de 10 a 14 anys, aposten per limitar a 120 grams al mes la ingesta d'aquests peixos.

També en nens de 10 a 14 anys recomanen 3-4 racions per setmana d'espècies amb baix i mig contingut de mercuri, com abadejo, anxova, arengada, bacallà, escopinya, calamar, carpa, sèpia, dorada, gamba, llagostí, truita o llengudo, entre d'altres.

Malgrat aquestes recomanacions, el Ministeri recorda que menjar peix és «segur, saludable i recomanable». «En la legislació alimentària europea hi ha límits màxims de mercuri que són d'obligat compliment i que, controlats per les autoritats sanitàries, garanteixen un consum segur d'aliments», tranquil·litzen. Igualment, defensen que el consum de peix comporta, a més, efectes beneficiosos per a la salut, ja que «aporta energia, és una font de proteïnes d'alt valor biològic i contribueix a la ingesta de nutrients essencials com el iode, el seleni, el calci i les vitamines A i D». «També té un bon perfil lipídic i proporciona àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga omega-3, que és un component dels patrons dietètics associats amb la bona salut, i pocs àcids grassos saturats», afegeixen.

El mercuri és un element químic que forma part de la composició natural de l'escorça terrestre. S'allibera al medi ambient a través de processos naturals com a conseqüència de l'activitat volcànica i l'erosió de les roques mitjançant l'acció de l'aigua i el vent. No obstant això, també pot alliberar-se a causa de l'acció de l'home a través de nombroses activitats com la indústria, la mineria o la crema de combustibles fòssils. Precisament aquestes activitats han fet augmentar notablement el mercuri al mar.