09 de novembre de 2019
09.11.2019

Cadascú és el seu diumenge

09.11.2019 | 01:18

Cadascú és el seu diumenge» vol ser una manera de dir que la forma de viure el diumenge defineix, en bona part, la personalitat del que opta per un estil concret. Fa molts anys, quan una persona de les nostres parròquies havia assistit a missa, els dies de festa, deia: «Ja he complert». Complia. Era una forma de dir: estic en regla amb el meu Déu. Era una marca de fe. L'accent es posava en la presència. Ara no s'assisteix. S'hi participa. És diferent. La missa, pel creient, reprodueix el Sopar de Crist que institueix l'Eucaristia.

La biografia de Jesús és inseparable de la seva mort i de la seva resurrecció. Déu no té rellotge. No està subjecte al temps. N'és el creador. La missa és com un casament: m'entregues la vida? Un casament no és contemplar l'altre des d'una butaca. És prendre part. És unir el cap, el cor, les mans, la suor, el goig, el saber. Els fruits de la fecunditat. La missa és vida. Va més enllà dels mitjans. No és una televisió. És una mobilització de tota l'existència, i lentament, profundament, a través de la pròpia vida, transformar el món. L'Eucaristia alimenta la revolució pacífica de l'amor. Estimula la capacitat de servei al bé comú amb un respecte permanent a la llibertat humana. Estic pensant que si una Missa, com a molt, dura tres quarts d'hora, els diumenges, vol dir que entre les lectures de la Bíblia i l'explicació de l'homilia, al cap de l'any, resulten unes 180 hores de formació, reflexió, renovació interior, pregària, festeig amb Déu i de revisió de l'ITV espiritual, que no té preu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit