10 de novembre de 2019
10.11.2019

Sergio Dalma deixa Madrid per insta·lar-se a l'Empordà

El cantant celebra 30 anys de carrera, demana diàleg per resoldre la situació a Catalunya i se sent decebut amb els polítics

10.11.2019 | 09:39
Sergio Dalma, fa uns dies a Barcelona | ACN

Sergio Dalma celebra 30 anys de trajectòria amb un nou àlbum que glossa tot el que ha estat com a cantant, però que a més mira el seu present i el seu possible futur amb tres temes nous. Una nova etapa, que viu des d'un poble de l'Empordà, on s'ha instal·lat després de deixar Madrid.

En jornada d'eleccions, assegura que acudirà a votar aquest diumenge: "Els nostres avis i besavis van lluitar molt per aconseguir-ho i precisament cal fer-ho perquè no apareguin personatges que no haurien d'haver aparegut mai".

No obstant això, se sent decebut amb la classe política respecte al conflicte català: "em sento impotent davant uns polítics incapaços de seure a una taula i arribar a un acord", afirma. Segons la seva opinió, "estem vivint un moment de crispació, però vull pensar que som la gent els que hem de pacificar això i aprendre a conviure". "Cal calmar la situació, buscar el diàleg i l'apropament", reflexiona.


Una llarga trajectòria

Per celebrar els seus trenta anys com a Sergio Dalma, Josep Sergi Capdevila (el seu nom real), va voler revisitar les cançons que han estat "la columna" de la seva carrera. A "30 ... y tanto" (Sony Music), que s'ha publicat aquesta setmana, l'artista català ha volgut tornar a "enfrontar-se als grans èxits a l'estudi, aquest cop sense pudors ni pors" per regravar-los i tornar-se "una mica boig ".

"En veure-ho tot penso que va valer la pena prendre la decisió als 16 anys de dedicar-me a això. Mai vaig imaginar que gravaria tants discos, 18, i sobretot que hi hagués un públic que em seguís, cosa que em segueix emocionant. Em posa les piles pensar que encara puc aconseguir el millor disc de la meva carrera", explica.

Sergio Dalma al Festival de Cap Roig de 2018

"No em plantejo si el que està fet estava millor o pitjor. A vegades encertes i altres no, però el que mai faria és desvirtuar el meu estil", afirma aquest intèrpret de veu trencada, que es remunta a clàssics com "Esa chica es mía", del seu primer disc homònim del 1989, o de "Sintiéndonos la piel" (1991), la seva consagració com a artista i el que el va portar a Eurovisió amb "Bailar pegados".

Va ser, reconeix, el moment més important de les seves tres dècades de recorregut professional. "Un abans i un després", afegeix, "una experiència irrepetible" que recorda com si hagués estat ahir.

"Estava molt nerviós, perquè sabia que em veuria un munt de gent i semblava que érem un dels favorits. Abans de sortir a cantar vaig parlar amb els meus pares i em va emocionar molt. Estava a casa mitja ciutat de Sabadell i només per això ja va valer la pena", diu.

Una altra fita de la seva carrera musical va ser "A buena hora" (2008), una cançó i un àlbum del mateix títol que considera el seu salt a la maduresa, amb aquell esmòquing descordat i, per primer cop, lluint cabells blancs.

"Era un enregistrament més valent i nu, per això va marcar l'inici d'una nova etapa", assenteix Dalma, que en la seva última producció no ha deixat de banda "cançons que van passar més desapercebudes en el seu dia".

Pocs després d'"A buena hora" va arribar un altre disc clau, "Vía Dalma" (2010), que es va convertir en el més venut d'Espanya després de la seva publicació versionant els grans clàssics de la cançó romàntica transalpina després d'anys de resistir-s'hi.

"Era molt obvi al principi, perquè la gent em veia com un artista molt italià. Requeria també un moment de maduresa, perquè enfrontar-se amb aquestes cançons que són icones era complicat", explica, abans de justificar que a "30 ... y tanto' no hi hagi cap d'aquests temes que va fer com "un 'break', una cosa a part amb la qual gaudir i fer gaudir el públic".

Afirma que mai s'ha considerat ostatge de les etiquetes. "Ni pres del públic. He tingut plena llibertat per treballar amb el meu equip artístic i la gent ha volgut deixar-se sorprendre. A vegades ho aconsegueixes més i altres menys", al·lega.

Com a mostra d'això, en el seu últim àlbum ofereix tres cançons inèdites emparant-se en el talent més jove per impregnar-se'n, com "Donna", en el que va buscar la col·laboració del vocalista de Dvicio, Andrés Ceballos, o com "Joven loco desalmado" , composta pel també intèrpret Pol Granch.

"La seva forma d'escriure és tremendament actual, però segueix sent una balada i potser és per on hem d'anar a partir d'ara", pronostica.

Al començament del 2020 inicia nova gira per teatres per celebrar de prop el seu aniversari. Arrencarà el 24 de gener a l'Auditori Víctor Villegas de Múrcia i recalarà en espais emblemàtics com el Palau de les Arts Reina Sofia de València (25 de gener) o el Kursaal de Sant Sebastià (1 de febrer).

Estarà també per primera vegada al Teatro Real de Madrid (1 de març), ciutat en la qual va residir durant 27 anys i que considera "un puntal" de la seva carrera, i dues nits a l'Auditori del Fòrum de Barcelona (18 i 19 d'abril).
    

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit