La recuperació de molècules del molar d'un gran simi que va viure a Àsia fa dos milions d'anys ha permès classificar el Gigantopithecus, un gènere extint de primats hominoïdeus de grans dimensions, a la cadena de l'evolució del llinatge humà.

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE-CSI-UPF) de Barcelona i del Globe Institute de la Universitat de Copenhaguen han aconseguit recuperar aquesta evidència molecular de l'evolució dels homínids, la més antiga fins ara, i ha reconstruït múltiples proteïnes procedents de l'esmalt d'un molar fòssil de Gigantopithecus blacki. El treball, que publica la revista Nature, ha estat possible gràcies a una nova tècnica que ha aclarit una de les incògnites que quedava a la història evolutiva més antiga dels homínids.

Segons el director de l'IBE, Tomàs Marquès-Bonet, es tracta de la primera evidència molecular que permet aclarir l'evolució de la raça humana i dels grans simis més enllà del que permeten les tècniques d'ADN antic. La tècnica emprada, segons Marquès-Bonet, també podria ser utilitzada per analitzar altres restes antigues, que podrien llançar més llum a la història evolutiva i origen dels homínids.

En els últims anys, l'anàlisi de l'ADN ha revolucionat la comprensió de la història humana, ja que el material genètic conservat en fòssils d'avantpassats humans ha permès reconstruir els últims 50.000 anys d'evolució dels homínids. Però les restes fòssils humanes més antigues amb ADN conservat deixaven un buit en la història evolutiva. Ara, amb la restitució de proteïnes del molar de dos milions d'anys trobat en una cova de la Xina, han pogut classificar en la història evolutiva al Gigantopithecus blacki, un simi gegant de més de tres metres d'altura que va habitar els boscos del sud-est asiàtic i es va extingir fa 300.000 anys.