29 de novembre de 2019
29.11.2019
Diari de Girona

La Simfònica de Cobla i Corda presenta els «Clàssics Enderrock»

Els grans mestres de la cobla es fusionen amb la Jove Orquestra de les Comarques Gironines per oferir un espectacle de grans dimensions

29.11.2019 | 01:02
La Simfònica de Cobla i Corda interpretant «Llull» a l'Auditori.

Concert de cobla i corda


La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya presenta, amb dos concerts avui i demà a l'Auditori de Girona, un recopilatori de les peces més emblemàtiques dels seus tres darrers projectes: Tossudament Llach, Cançó d'amor i de guerra i Llull. Els tres projectes han estat guardonats als Premis Enderrock en la categoria de votació popular al millor disc de clàssica els anys 2017, 2018 i 2019 i ara es reuneixen en un triple disc que es presenta amb una tria de les peces més emblemàtiques interpretades per veus com les de Beth, Elena Gadel, Roger Padullés o Marta Mathéu, i la Coral Polifònica de Puig-reig amb La Principal de la Bisbal.

Més enllà del seu valor musical, el president executiu de Metalquimia, Josep Lagares, considera que l'espectacle «traspua valors de la nostra terra i és capaç de portar l'essència de Catalunya i de la Mediterrània als diferents pobles del món i a les generacions de l'avenir». «En un moment tan complicat, Clàssics Enderrock vol ser el nostre humil homenatge a tots aquells que han lluitat per Catalunya», afegeix Lagares.

Les tres produccions que conformen Clàssics Enderrock es van estrenar a l'Auditori de Girona i han estat presents a les programacions de diferents teatres i auditoris d'arreu de Catalunya.

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, dirigida per Francesc Cassú, és un projecte únic que combina l'experiència i el coneixement dels mestres de la cobla La Principal de la Bisbal, amb la força i la il·lusió dels joves talents de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines.  La formació va néixer l'any 2008, impulsada per la Fundació Metalquimia, com a projecte musical innovador, amb l'objectiu de crear una orquestra simfònica catalana de gran format, que unís els instruments de corda i percussió d'una orquestra simfònica convencional i el personalíssim so dels instruments de vent de la cobla. Així, es van fusionar els vents de La Principal de la Bisbal i la corda i percussió de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines i el projecte pedagògic de l'Orquestra de Cadaqués, per crear finalment la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.


Festa dels músics a Olot


Queden pocs dies per Santa Llúcia, patrona dels Músics, i a Olot ho celebren d'una manera ben especial, amb la 31a trobada de músics de cobla, que aquest any se celebrarà demà dissabte a les 8 del vespre a la sala El Torín. Músics de la ciutat i comarca, al costat d'altres instrumentistes d'arreu, formen una curiosa i original cobla, on tothom troba noiets i noietes ben joves i alguns ja retirats, que oferiran de forma conjunta una audició de sardanes ben especial.


Cobla del col·legi de

Santa Maria de Blanes


En la dècada dels anys 70, quan la Caravana de la Sardana traslladava la Flama de la Sardana d'una Ciutat Pubilla a l'altra fent un recorregut de tres dies per diverses poblacions de Catalunya -de la Catalunya Nord i Andorra- en tots els pobles, era rebuda amb mostres d'entusiasme i alegria. Fins i tot, en un municipi de la província de Lleida, els comerços van abaixar la persiana mentre la Caravana era allà.

Al costat de la pubilla, el president de l'Obra del ballet Popular i molts acompanyants, venia una cobla de gent molt jove, encapçalada pel pare Alqueza, que interpretava unes sardanes. La cobla era la del Col·legi de Santa Maria de Blanes, formada per noiets d'entre 8 i 14 anys. Avui la cobla encara existeix i alguns d'aquells nois han seguit en el món de la cobla. Sense menystenir-ne cap voldríem destacar els germans Molina, intèrprets, directors, compositors, innovadors del món de la cobla.

En tot un curs lectiu l'escola del Pare Manyanet (de Santa Maria) realitza tot un seguit d'audicions i actuacions de les seves formacions. Unes es realitzen dins l'Escola de Música, on individualment o en petit grups els alumnes mostren les capacitats adquirides davant del públic assistent. Les altres estan obertes a tota la població de Blanes i pobles veïns i ofereixen un espectacle amb la majoria d'alumnes de l'escola.

Està demostrat que els ensenyaments musicals tenen una incidència directa en el desenvolupament integral de la personalitat dels nens i nenes en els àmbits cognitiu i auditiu. Són molts els articles pedagògics que parlen dels efectes beneficiosos que té la formació d'aquest tipus d'estudis des de la infantesa.

Els habitants de Blanes han demostrat durant molts anys la seva atracció envers el món de la música. Ho demostra el gran nombre de professionals que han sorgit de la nostra Associació Banda i Cobla col·legi Sta. Maria des de que es va formar.

El principal objectiu és la formació musical dels nois i noies que formen part de la Banda i Cobla. S'intenta que els alumnes assoleixin un bon nivell d'interpretació, a la vegada que siguin capaços d'assolir les proves d'accés al conservatori, desenvolupant estudis de música segons el currículum que marca la LOGSE i posant especial interès en la interpretació de música en grup.

Avui divendres, a les 22.15 h al Teatre de Blanes, els membres de la cobla oferiran un concert.


L' Hospitalet del

Llobregat homenatja

Josep Cassú


Diumenge vinent, la Coordinadora Sardanista de l'Hospitalet de Llobregat celebra el seu 23è. Concert de Música de cobla, a l'Auditori Barradas, a les 18 h. En aquesta actuació es retrà un homenatge al compositor Josep Cassú. Descendent d'una nissaga de músics, els Grau de Bordils, Cassú va estudiar al Conservatori del Liceu, a Barcelona. També va rebre lliçons de piano de Josep Viader, de fiscorn de Lluís Palet, i de Conrad Saló (música de cobla, en general). Va exercir de fiscornaire en diverses formacions, fins que el 1963 s'incorporà com a instrumentista i director a la cobla Montgrins, on va estar fins al 1977. Va passar com a fiscornaire i director a la Cobla La Principal de la Bisbal, en la qual va substituir en Conrad Saló. Va ocupar el càrrec 13 anys, fins al 1990. En aquesta tasca el va succeir Josep Maria Surrell (1990-1992), primer, i el seu fill Francesc Cassú, després.

Posteriorment es va incorporar com a director a La Flama de Farners (1996), tasca que complementa amb l'ensenyament al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona i al col·legi Bell-lloc del Pla. El seu fill Francesc li va dedicar la sardana Ferm amor (1992) per commemorar els 25 anys del seu matrimoni amb la poetessa Carme Jordi.

La vida sardanista a l'Hospitalet es troba arrelada des de fa anys, amb diverses entitats, i la Coordinadora Sardanista es va fundar a finals de 1982. El 1984 es va signar un conveni de prestacions de serveis bilaterals amb l'Ajuntament. El 1975, ja es feien una dotzena de ballades a l'any i es va arribar a les cinquanta. A l'aplec de 1978 van venir mil cinc-centes persones. Es feien cursets també a les escoles, com s'estan fent encara. Enguany es fan fins a 28 ballades, entre els 3 aplecs, festes majors, memorials, cloendes, etc. L' Hospitalet va ser Pubilla de la Sardana el 1976.


Sardana esportiva


La colla Mare Nostrum, del Grup Sardanista Xaloc de Barcelona, ha certificat el títol de campiona de Catalunya de la categoria Gran o Absoluta, al concurs de Balaguer. D'aquesta manera ha aconseguit el vuitè títol de la seva història. La Mare Nostrum ha arribat a la cita de Balaguer amb el títol assegurat, i les posicions assolides a cadascuna de les sardanes puntuables de la cita lleidatana li han permès celebrar el títol.

La segona posició ha estat per a Violetes del Bosc, de Barcelona, i la tercera, per a Mans Amigues, de Cassà de la Selva. La colla gironina ha superat en diverses sardanes la segona classificada, la qual cosa la certifica com una colla candidata al títol.

El Campionat d'enguany ha comptat amb sis colles, una de les xifres més baixes de la història: Dolç Infern, de Lleida; Mans Amigues, de Cassà de la Selva; Mare Nostrum, de Barcelona; Mirant al Cel, de Sabadell; Riallera, de Vic, i Violetes del Bosc, de Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook