30 de novembre de 2019
30.11.2019
Diari de Girona

Advent: temps per refer l'esperança

30.11.2019 | 01:55
Advent: temps per refer l'esperança

Aquest diumenge, inici d'un nou any de la litúrgia de l'Església, comença el temps d'Advent, que durarà fins a Nadal.

Cada any em pregunto per què l'Església ens proposa aquest temps i quina és la seva finalitat. Potser perquè en sessions de catequesi amb infants i en algunes reunions amb els seus pares, en explicar i comentar l'Advent, constatava que sobretot es contemplava com un temps per anar a comprar, per anar a buscar molsa per fer el pessebre, per pensar en les felicitacions que calia enviar, per començar a pensar en els àpats. Intentava parlar de l'esperança i de la seva necessitat, però em sembla que no em feia entendre. Sovint alguns adults em recordaven que «qui s'espera es desespera». Potser per aquesta convicció i sentiment, penso que ens cal recuperar o refer la virtut de l'esperança.

Precisament l'Advent és temps d'esperança perquè ens vol ajudar a viure l'actitud d'aquells que esperaven que Déu els enviaria el Messies alliberador i es manifestaria al seu poble.

Per a nosaltres, cristians, les tres gran virtuts o actituds fonamentals són la fe, la caritat i l'esperança. Sabem explicar bé la fe, si creiem o no; sabem què significa la caritat, l'amor fins al perdó, ja que m'adono si estimo o no estimo. Però... i l'esperança?

L'esperança cristiana de cap manera s'assembla a l'experiència d'estar en una sala d'espera i esperar que et cridin per resoldre algun problema. Aquesta és una espera passiva. L'esperança cristiana dels cristians tampoc no es fonamenta en un temperament optimista, ni en els èxits puntuals, ni en l'absència de dificultats. No es tracta, doncs, d'optimisme ni de pessimisme.

Què esperem els cristians? Doncs esperem Jesucrist! Esperem que Jesucrist, el Salvador, que ja s'ha encarnat en la història humana, torni gloriós per portar a plenitud la salvació que ens ofereix amb la seva vida, mort i resurrecció.

En definitiva, esperem que la història de cadascú i de la humanitat acabarà bé, i molt bé, perquè acabarà amb Déu. Fonamentem aquesta esperança en la vinguda primera de Jesús com a home, que ens disposem a reviure per Nadal amb l'actitud d'esperança dels justos, dels profetes i sobretot de Maria, la seva mare. Fonamentem la nostra esperança en la vida, mort i resurrecció [...] (extret del Full Par roquial).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit