Paleontòlegs espanyols que han analitzat fòssils del jaciment de Las Casiones (Terol) han descobert la presència del gènere Indarctos, emparentat amb l'actual panda gegant de la Xina, fa uns sis milions d'anys, la qual cosa revela que l'últim os panda d'Europa va viure a la península Ibèrica.

Una investigació duta a terme el 2012 ja va situar l'origen de la nissaga del panda gegant en l'actual Espanya fa entre 11 i 12 milions d'anys a partir de diferents fòssils excavats al jaciment de l'Abocador de Can Mata dels Hostalets de Pierola (Anoia) i en el de Nombrevilla-2 de Daroca (Saragossa).

Eren les restes més antigues d'aquest grup, que actualment només està representat a l'Àsia i l'espècie més emblemàtica del qual és el panda gegant de la Xina, una espècie que hauria evolucionat a partir de formes més basals, com les restes trobades als jaciments espanyols. Ara, un treball liderat pel paleontòleg de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Joan Abella, conjuntament amb el Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), les universitats de Cape Town i de València i la Fundació paleontològica de Terol-Dinópolis, ha descrit restes de l'esquelet postcranial i dentició de l'espècie Indarctos punjabiensis a Las Casiones amb una antiguitat de 6,23 milions d'anys. Ho han publicat a la revista Geodiversitas.

«Les característiques cranials, mandibulars i dentals d'aquests fòssils ens permeten classificar-lo dins la subfamília dels ailuropodins, grup al qual pertany el panda gegant actual», ha precisat Abella.

Segons els mètodes genètics, els ailuropodins s'haurien separat de les altres subfamílies d'ossos actuals fa uns 20 milions d'anys. «Aquests ossos eren predominants a les comunitats de carnívors durant la major part del Miocè superior a la península Ibèrica», segons Abella, que assenyala que en aquesta època van existir almenys tres espècies d'os diferents al que ara és Espanya.

En general, l'esquelet indica que seria un animal de dieta bàsicament omnívora, encara que amb una gran quantitat de component vegetal. Les cries podrien enfilar-se als arbres amb facilitat per fugir de possibles perills mentre que els exemplars més grans podrien fer front a qualsevol atac gràcies a la seva gran grandària i a les seves poderoses urpes, segons el paleontòleg.