06 de desembre de 2019
06.12.2019
Diari de Girona

Reediten la biografia d'Emili Salut, un músic empresonat en un gulag

El llibre es basa en els diaris que va escriure el compositor i intèrpret, que va passar-se vuit anys tancat en camps i presidis soviètics

06.12.2019 | 00:38
Emili Salut.

So de cobla


Cada any, a l'estiu es programa a Palamós el festival So de Cobla, que acull diverses modalitats de la nostra música. Ara ja es comença a preparar. Dissabte passat s'organitzà el curs de formació del festival per a instrumentistes de cobla, sense límit de cobla. Els professors d'aquesta edició foren a la trompeta, Toni Gallart; al fiscorn i el trombó, Pep Moliner; al tible, Ivan Alcazo; a la tenora, Jordi Molina; al contrabaix, Joan Druguet, i al flabiol, Xavier Torrent. La coordinació pedagògica correspon a Pep Moliner.

Aquesta sessió pedagògica ha estat present des de la primera edició del festival, ja que la voluntat és no només oferir música i propostes per a cobla, sinó també formar els futurs músics del gènere.


Editada la biografia

d'Emili Salut,

compositor a un

gulag rus


La Biblioteca Nacional de Catalunya ha reeditat aquesta tardor el llibre Emili Salut i Payà, un músic al gulag, a cura de Rosa Montalt, cap de la Secció de Música. Salut va ser músic i compositor, tancat 8 anys a camps i presidis soviètics, i entre la seva producció hi consten diverses obres per a cobla i quatre sardanes.

Aquest volum es basa en els seus diaris i es va editar el novembre de l'any passat, però la seva tirada va ser curta i es va exhaurir immediatament. Un any després, s'ha tornat a publicar, amb una tirada més llarga, de 200 exemplars. L'obra «és una aproximació breu al compositor i trompetista català», expliquen des de la Biblioteca de Catalunya. La seva documentació està dipositada a aquesta institució gràcies al donatiu que van fer les seves filles i la seva dona l'any 2001.

Les seves memòries sobresurten per les explicacions que fa de les condicions que va haver de suportar entre 1941 i 1949 a diversos camps de treball i presons de la URSS, com el camp de Kok-Usek, a l'actual Kazakhstan. En aquest període va composar diverses obres. La dedicació al món de la cobla i la sardana, però, va començar els anys 60. Així, per exemple, els Amics dels Concerts de l'Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona, per exemple, va estrenar-li el 25 de desembre de 1962 la suite Retaule Nadalenc, amb la cobla Sabadell. A part d'obres per a cobla i sardanes, Emili Salut va crear un extens corpus musical amb obres de cambra, per a piano, de jazz, per a orgue, cor, ballets, arranjaments d'altres i peces i tants d'altres gèneres.

El llibre es pot comprar a la Biblioteca, o bé a la botiga virtual. El seu preu és de 10 euros.

L'any passat, quan es va presentar el llibre per part de l'autora i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, es va oferir un concert de diverses obres per a piano.


40 Anys de la cobla

Mediterrània


La cobla Mediterrània ha presentat el disc per commemorar els seus 40 anys: Gran Ball amb la cobla Mediterrània,volum 3. Ha sigut en el marc del concert celebrat el 18 de novembre al Casino l'Aliança del Poblenou, dins del Cicle de concerts de Cobla a Barcelona.

El disc és fruit de l'espectacle que la cobla va presentar al juliol a Sabadell, i és un recull de fins a 14 peces, totes ballables, per fer festa. Així, s'hi poden trobar tangos, pas dobles o balls vuitcentistes. Els arranjaments són de Bernat Castillejo.

La producció de l'enregistrament correspon a la cobla, i l'edició és de Picap. Se n'ha fet una tirada de 500 exemplars i es pot comprar a través de la cobla a les seves actuacions, o sol·licitant-lo via correu electrònic (info@coblamediterrania.com). Picap també distribuirà la gravació a les botigues de música habituals. Està a la venda a partir de 10 euros.

L'espectacle Ballem-la (40 anys), que és l'origen d'aquest disc, compta amb la interpretació de la cobla, percussió i un narrador, David Puertas. La seva tasca consisteix a desgranar l'evolució de la Mediterrània, en paral·lel a la de la societat, amb músiques com les d'ABBA, Víctor Manuel o Lluís Llach.

El títol de Gran Ball amb la cobla Mediterrània,volum 3 respon al fet que la cobla va editar ja fa més de 20 anys 2 volums previs, que també contenien vals, masurques o polques.


Aplecs de Santa Llúcia


No és coneix exactament si la cantarella, descrita a la Frase d'avui, té a veure amb la Bisbal d'Empordà, la Bisbal de Falset, la capella de Santa Llúcia, al costat de la catedral de Barcelona o a Sant Joan de les Abadesses denominada de Puigmal.

La data convida a fer aquesta rima i la jornada és escaient. El cert és que hi ha a casa nostra diverses ermites dedicades a Santa Llúcia , la qual és patrona dels invidents, sastres i modistes, per haver-la turmentat traient-li els ulls, per això amb la reproducció de la seva imatge du a la mà una safata amb dos ulls.

En aquests dies es fan diversos actes aplegats a l'entorn d'aquestes capelles. Avui us en parlem de dos, la Bisbal i Sant Joan de les Abadesses, la propera setmana tindrem el de Santa Pau.


Aplec de Santa Llúcia

a La Bisbal


Isolada, enmig dels boscos de la serra dels Perduts, a les Gavarres, és una església alçada l'any 1717 aprofitant estructures d'una capella més antiga, documentada des del segle XIII i coneguda amb el nom de Sant Nazari de la Ganga. Té una sola nau, amb capelles laterals i absis poligonal, reforçada amb contraforts. La façana és força austera. Està capçada amb una espadanya d'un sol ull i té un òcul al centre. La porta és rectangular, emmarcada amb pedra. A la llinda hi ha un escut on podem veure la creu de la Bisbal i dos ulls, símbols de santa Llúcia, patrona dels malalts de la vista. Al costat de l'ermita hi ha restes de la casa de l'ermità, habitada fins al segle XVIII. L'any 1749 el bisbe va prohibir que s'hi fessin misses perquè això perjudicava l'església parroquial de Sant Pol, situada a pocs quilometres. Diumenge celebren el tradicional aplec, amb sardanes a les 10.30 per la cobla La Principal de Banyoles.


Aplec de Santa Llúcia

de Puigmal

Sant Joan Abadesses


Par anar fins aquesta ermita, cal fer una excursió fins els gorgs de Santa Llúcia de Puigmal i els gorgs de la riera de Torrents on es troba al límit comarcal de la Garrotxa i el Ripollès. La zona pertany al municipi de Sant Joan de les Abadesses. L'itinerari comença a la collada de Santigosa des on es pot veure, en un dia clar, el Pedraforca. La sortida és una ruta circular on es combina la pista forestal de terra amb senders i corriols. Es passa per una bonica fageda per continuar per dins un alzinar de vegetació típicament mediterrània. Durant el recorregut es creuen diferents torrents i gorgs, fent la ruta encara més atractiva. L'itinerari de pujades i baixades és fàcil i apte per fer amb nens.

L'ermita actual consta d'una sola nau, de planta rectangular, ampliada i amb un absis semicircular, coberta amb volta de canó seguit i de quart d'esfera, respectivament. La primera notícia referent a aquesta església és del 913. L'any 1167, Pere de Redorta, bisbe de Vic, va tornar a consagrar l'església que ha arribat fins als nostres dies. Durant el segle XV, Santa Llúcia de Puigmal perdé la seva independència parroquial i passà a ser sufragània de l'església de Sant Joan de Vallfogona. A les darreries del segle XIX passà a dependre de l'església de Sant Joan de les Abadesses.

Diumenge, seguint la tradició celebrarà el seu aplec. A més de la celebració de l'eucaristia , es tocaran sardanes amb la participació musical de la cobla a les 11 del matí.


«Immersió», Nou disc


Avui tindré l'estrena i presentació d'un nou treball de Jordi Molina, que sempre cerca noves modalitats i noves músiques relacionades amb la cobla i la tenora, instrument del qual ell m'és un excel·lent intèrpret

Així s'estrenarà l'obra Immersió, el nou disc de dos dels músics més inquiets de l'escena actual a casa nostra i amb trajectòries dilatades i reconegudes. Jordi Molina a la tenora i Joan Díaz al piano uneixen esforços per revisitar algunes de les melodies més conegudes de la tradició catalana, sense oblidar la referència cultural comuna que associem a l'arc geogràfic dels Països Catalans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook