Aquests dies, els mitjans s'han obert a la sensibilitat de gent parlant de Nadal. Ens estan enlluernant. L'acompanya una explosió de claror que impacta tota l'afectivitat. És un esclat que, de Nadal, només en guarda el nom. Es recull tota la càrrega afectiva que suscita el nom de Nadal, i em sembla bé.
Però hi ha, per dir-ho d'una manera entenedora, una certa trampa de continguts. També és cert que el Nadal històric, seguint les fonts del mateix Evangeli, també es pot explicar com un enlluernament. Però és un sotrac de claror que remou el cor, és la proximitat del més enllà que fa reaccionar l'ésserh humà.
L'anunci als pastors a Betlem: «La glòria del Senyor els embolcallà amb els seus fulgors... Tornaren de Betlem glorificant i lloant Déu per totes les coses que sentiren i veieren, tal com se'ls havia anunciat».
L'escena de la Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet és una explosió humana del cor irresistible en entrar en contacte amb el misteri de Déu. Nadal només l'entén el que creu en Jesucrist. Però tothom és capaç d'endevinar-lo, si no es para en l'espetec dels quilowatts i entra a dintre seu per creure que necessita ser salvat. Tothom. La Bíblia ens explica que el primer pecat va produir-se quan l'home es volgué fer Déu. «Sereu com Déus» si desobeïu.
La història es reitera en l'explicació de la nostra tendència al mal. Nadal és més que comprar i vendre. És més que l'impacte de sensibilitat humana enlluernada per coses maques. A molts, ens sobren coses. A tos ens manca Déu. Enlluernats per la Veritat i l'Amor.
