Perdó pel títol. Ho voldria abraçar tot. Hi ha bolets per a tots els gustos. Tothom porta un Nadal a dintre. He vist diversos Nadals. Els caps d'Estat senten la seva paternitat i l'expressen amb un discurs, els periodistes no publiquen els diaris del dia següent, que és Sant Esteve. Els nets fan dibuixos per als avis, els amics reiteren bons sentiments amb postals escollides, tothom es veu amb cor d'expressar raonaments sentimentals plens de voluntat bona. Doncs bé. Jo volia explicar que enguany, a més del xoc interior que es descobreix en el missatge del fet històric, m'he sentit afectat, com un huracà pacificador, per l'homilia del papa Francesc, a la Missa de mitjanit a la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Només els Àngels de Betlem podien cantar millor que el cor de la capella pontifícia. El món sencer ha d'agrair al successor de Pere la tempesta amorosa que Nadal ha portat i provocat al món. Què diu el Papa? A quina profunditat llegeix el missatge d'un Nen que és Déu? Diu que Nadal és una manifestació de la gràcia de Déu. «Explica que aquesta gràcia porta la salvació per a tots els homes». «Aquesta gràcia és l'amor diví, l'amor que transforma la vida, renova la història, allibera del mal, infon la pau i l'alegria». El Papa interpreta: «T'estimo i sempre t'estimaré, ets preciós als meus ulls i sempre seràs amable». Fins i tot sabent-nos portadors de la màxima misèria. L'home existeix com a meravella de Déu i no deixa mai de ser-ho. L'home és sempre «amable» perquè és creació de Déu. Res Dei. «Cosa de Déu». Malgrat les seves misèries personals, Déu respecte aquest origen d'amor. I tothom l'ha de respectar. Estimar l'ésser humà està lligat per sempre a l'estimar Déu. La lliçó d'humanisme que les cultures del món farien bé d'assumir. Si s'entengués Nadal, no es profanaria l'home.