a resposta d'un amic en comentar-li que dissabte havia d'anar a l'Auditori de Girona a veure un nou tribut a Abba va ser contundent: «Una altra vegada?». Això em va fer preguntar-me si realment no hi ha una sobreexposició al fenomen generat pel genial grup suec dels anys setanta i vuitanta. La solució al conflicte intern després d'assistir a l'espectacle d'Abba, The New Experience estava molt clara. En absolut, massa poc que celebrem que per aquest món hagi passat una banda com aquesta.

M'explicaré. Pot sonar una mica exagerat, però per a qui escriu aquestes línies, que ha assistit a un concert de l'inefable Bad Bunny, que canta com si cada dia se li hagués mort el gat i rima amb la gràcia d'un nadó de 3 mesos, veure ballar sense parar nens de curta edat al costat dels seus pares i avis, que corejaven les cançons com si no hi hagués un demà, va suposar una constatació que encara hi ha esperança per a la humanitat.

Deixant de banda aquesta sensació particular, cal dir que el grup de tribut, format per quatre cantants que representaven els papers de Benny Anderson, Björn Ulvaeus, Anni-Frid Lyngstad i Agnetha Fältskog i quatre músics, va saber connectar molt bé amb un públic molt heterogeni. Les veus dels cantants sempre van sonar perfectament acoblades, mentre els músics van representar l'acompanyament perfecte per a cada moment de l'espectacle, contundents quan el moment ho requeria i subtils quan baixaven les revolucions.

L'espectacle va començar amb els grans èxits Waterloo i Super Trouper, una clara declaració d'intencions: la tarda havia de ser de gresca. Després de Fernando i SOS, els cantants van demanar al públic que es posés dret per primera vegada per afrontar la moguda Does your mother know, mentre que per a la intimista Chiquitita van sol·licitar la col·laboració dels assistents per cantar la tornada, amb bastants bons resultats, per cert. Això Bad Bunny no ho pot fer, perquè bona part del públic canta millor que ell.

Els Abba, The New Experience van deixar el millor per al final, cosa que va provocar una autèntica bogeria col·lectiva encadenant Dancing Queen, Voulez-Vous, Gimme, Gimme, Gimme, Mamma Mia i de nou Waterloo per tancar una divertida tarda de dissabte.