La pintora barcelonina Amèlia Riera va morir el passat dissabte al matí al seu domicili als 85 anys, segons van confirmar fonts pròximes a l'artista. En els seus inicis l'artista s'havia adscrit a l'academicisme figuratiu, que va evolucionar per una etapa expressionista fins a arribar a una abstracció informal.
Durant la dècada dels seixanta, Riera va retornar a un tipus de pintura més figurativa, que va donar lloc a una iconografia simbòlica de tonalitats negroses i de perspectives simètriques que creava diferents escenografies amb l'ús de la llum. L'obsessió per la mort, juntament amb el sadisme, la necrofília i el vampirisme van ser alguns dels temes més recurrents en la seva obra.
El 2015, l'artista va ser distingida amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat i un any després va ser triada acadèmica d'honor de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Riera va cedir el 2018 una part del seu fons d'estampes i matrius calcogràfiques a la Biblioteca de Catalunya, que comprèn matrius, alguns dibuixos i estampes (aiguaforts i aiguatintes) de les sèries Divertimento i Maniquins.
L'adeu institucional
Després de conèixer la seva mort, la consellera de Cultura de la Generalitat, Mariàngela Vilallonga, va acomiadar-se de la pintora a través del seu perfil de les xarxes socials: «Pionera, artista completa, dona valenta, personalitat singular. Ha mort aquest matí, dia dels innocents, a casa, com havia volgut sempre, acompanyada dels seus i les seves obres d'art».
Vilallonga també va recordar aquells versos que Salvador Espriu va escriure sobre el món de la pintora: «Amb molt d'esforç he de pujar graons /de l'escala secreta de la llum, /quan veig romputs grans vasos en l'etern / somriure de l'enllà de l'infinit».
