L'òpera de maduresa de Verdi, Aida, torna una vegada més al Teatre del Liceu, on s'ha convertit en el títol més representat amb més de 400 funcions i fins a 22 produccions. Onze d'aquestes han comptat amb els decorats de Josep Mestres Cabanes creats el 1945, també la que arriba a partir de dilluns amb direcció musical de Gustavo Gimeno, direcció escènica de Thomas Guthrie i quatre debuts d'alçada: les sopranos Angela Meade i Jennifer Rowley en el paper d'Aida i Yonghoon Lee i Luciano Ganci com a Radamès. Malgrat «l'anacronisme» dels decorats, Guthrie diu que han treballat per donar-li nova vida i no convertir-los en «peces de museu». Un intent, potser, contra el destí dels sets de Cabanes, malmesos pel pas del temps i que, segons s'apunta des del teatre, podrien estar vivint les seves darreres funcions.
Sigui o no la darrera vegada que el públic del Liceu podrà gaudir d'aquesta històrica escenografia, des del teatre la reivindiquen com una «anomalia» i un «anacronisme» dins del panorama líric. I és que costaria trobar avui escenografies en dues dimensions que creïn la il·lusió de la tridimensionalitat en l'ull de l'espectador però que, a l'escenari, obliguen els cantants a actuar sense gaires referències físiques (ja que les tenen a la seva esquena, pintades en murals, tal com destaca el director artístic del teatre, Víctor García de Gomar. La direcció d'escena de la producció, totalment condicionada per aquests decorats, ha recaigut en Thomas Guthrie. Però per a ell no ha estat un repte especial ni una gran dificultat assumir-ho. Més aviat veu Cabanes com un còmplice.
Aida, una òpera en quatre actes que el governador d'Egipte va encarregar a Verdi l'any 1871, és «una història d'amor impossible, com Romeu i Julieta», sosté el director d'escena, Thomas Guthrie.
