11 de gener de 2020
11.01.2020

Un atles repassa la història dels jueus a Catalunya a través de mapes i gràfics

El volum, elaborat per Manuel Forcano i Víctor Hurtado, vol traçar un dibuix complet del seu assentament i patrimoni en terres catalanes

11.01.2020 | 00:28
Inauguració del centre d'estudis al Call Jueu de Girona.

En quines viles i ciutats de Catalunya van viure els jueus? On se situaven els calls? Com s'organitzaven, quins impostos pagaven i a què van contribuir? I què es conserva d'aquell llegat jueu a Catalunya avui en dia? Aquestes són algunes de les preguntes que vol respondre el nou Atles d'història dels jueus de Catalunya, elaborat per Manuel Forcano i Víctor Hurtado i editat per Rafael Dalmau.

El nou atles vol ser un repàs de la història dels jueus catalans a través de mapes i gràfics, per tal de traçar un dibuix complet del seu assentament en terres catalanes i amb un índex que localitza tot el seu llegat patrimonial. A més, ofereix una relació detallada de les personalitats jueves catalanes més importants i mostra com era la geografia jueva de la Catalunya del passat i també en l'actualitat. Finalment, també fa un repàs als esdeveniments històrics i culturals dels jueus a Catalunya i a tots els territoris de la Corona catalanoaragonesa.

Segons explica l'editorial, l'atles certifica una presència continuada dels jueus a Catalunya des de l'antiguitat fins als nostres dies, i qüestiona que es produís una interrupció des del decret de 1492 fins al «retorn» al segle XX. A més, denuncia «una persecució ideològica i religiosa brutal perpetrada per la jerarquia eclesiàstica i pels tribunals de la Inquisició» i constata una «presència general al territori»: a banda de la Vall d'Aran i les valls més recòndites dels Pirineus, hi ha testimoni de la persència jueva a la majoria de comarques de Catalunya.


Localització dels calls

Els autors han detectat que hi va haver assentaments en calls o barris jueus en cinquanta viles i ciutats catalanes, amb una organització fiscal pròpia en cinc col·lectes: Perpinyà, Barcelona, Girona-Besalú, Tortosa i Lleida. A més, també comptaven amb una organització interna en aljames, nuclis i grups jueus en funció del gruix de població en cada vila o ciutat on eren presents, que han deixat també una presència important en la toponímia catalana.

L'editorial assenyala que aquest volum és un dels pocs atles d'història dels jueus que existeixen arreu del mon, i el primer que es fa sobre Catalunya i la Corona catalanoaragonesa. A més, subratlla que per primera vegada «s'ofereix en mapes la geografia del llegat patrimonial jueu a Catalunya», localitza la majoria dels calls catalans i recull per primera vegada la toponímia judaica del país.

Finalment, assenyala que «es constitueix un estat de la qüestió visual i modern, amb voluntat d'exercir el paper de primer contenidor d'informació a l'espera de ser esmentat i completat en les edicions que s'hauran de succeir».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook