S'han portat bé els Reis aquest any? És una pregunta de calaix, aquests dies. Les festes de Nadal tenen un ressò molt universal. A un servidor li passa una cosa: que ara, en ple mes de gener, recordo coses que no vaig demanar als Reis.

Regals importants que mereixen un recurs epistolar. El que és important és la riquesa interior que van rebre els Reis amb la seva visita a Betlem. Es tracta del Nen. Parleu-nos del Nen, Majestats. És el mateix que, quan vosaltres ja éreu vells, va remoure la Judea, va dividir el món, de fet, entre els que han decidit estimar-lo i els qui els fa nosa. Us vau haver d'arronsar per besar-lo en el pessebre. Una de les primeres lliçons era clara com l'aigua de roca: cap cor pot estar enganxat a la riquesa.

L'home perd llibertat quan deixa de lluitar contra els pecats capitals. Ara, se n'ha perdut el nom. Però continua fent-nos falta la fisioteràpia del despreniment, la rectitud del cap i del cor per no ser esclau de res, per viure i créixer en la llibertat, pel camí de l'Estrella -recordeu, Majestats?

Com m'hauria agradat sentir els vostres comentaris i les vostres confidències sobre el gronxament tranquil dels camells. La tradició diu que éreu uns personatges importants. Digueu-nos, si us plau, que no us va fer cap nosa veure el nostre Déu al camp dels Pastors, que el Nen no va decidir viure en una campana de vidre. Que es va barrejar amb nosaltres, amb cadascú de nosaltres, participant, perquè és Déu i Home, del treball humà que, per a Ell, es pot transformar en un acte d'amor. Sí, tal com sona, perquè aquest Nen serà artesà, serà fuster i fent de fuster, us estimava a vosaltres, Majestats, i a tots els homes i dones, d'un en un. El treball humà té el privilegi de transformar el cosmos i omplir d'amor la feina que es fa i la feina feta. Recordeu-vos que només és una postdata. Gràcies, Majestats.