L’inici de cada any és el moment propici per plantejar-se objectius per als dotze mesos vinents. I entre aquests n’hi ha alguns de recurrents, com ara aprendre anglès, llegir més, i perdre pes (els excessos gastronòmics de les festes nadalenques són un argument més en aquest últim cas). Però hi ha moltes maneres de plantejar-se aquesta pèrdua de pes, i sembla que cada dia més. Al costat de les recomanacions que ofereixen els especialistes en alimentació, proliferen arreu les «solucions miracle» ja sigui en forma de comprimits «màgics», de programes d’exercici sense esforç, o de dietes revolucionàries. Algunes d’aquestes són seguides per personatges molt populars i aconsegueixen una enorme repercussió, multiplicada avui fins a l’infinit per les xarxes socials. Per exemple, menjar només coliflor, ingurgitar líquids humans (sic) o alimentar-se com a la prehistòria. La llista d’opcions que apareixen a Google quan s’hi tecleja la paraula «dieta» és interminable -i, sovint, esborronadora, podríem afegir-. I l’star system, com el comú dels mortals o fins i tot més, no escapa al diktat del pes ploma, a causa de la pressió que suposa desfilar davant les càmeres i haver d’aparèixer a tota hora impecable.
Cada dos per tres, les celebrities sorprenen, i algunes vegades fins i tot horroritzen, en compartir quin és el seu mètode miracle (encara que sigui poc ortodox i gens recomanable) per lluir un cos espectacular i perdre quilets en un tres i no res.
Una de les últimes -aquest article se centra principalment en elles, encara que ells no es queden enrere- a presumir de seguir un protocol alimentari suposadament idoni, i que li permet mantenir a ratlla una anatomia perfecta, és Elsa Pataky.
Dejuni intermitent
Va muntar un enrenou considerable en afirmar -durant el seu pas pel programa de televisió El hormiguero per presentar-hi el seu llibre Strong- que ella i el seu marit, l’actor i també escultural Chris Hemsworth, fan dejuni de manera intermitent cada dia. És el que es coneix com la dieta 8/16 (menjar només 8 hores al dia i fer dejuni les 16 hores restants, incloent-hi les hores de son). Asseguren que, encara que sembli una tortura, els seus beneficis són múltiples: eliminar quilos, millorar la digestió, netejar el cos, rejovenir la pell.
Especialistes de tot el món es van posar les mans al cap i van mirar de minimitzar la influència d’una prescripció com la que abandera Pataky, que té altres seguidors entre els famosos: Jared Leto, Miranda Kerr, Hugh Jackman i Nicole Kidman formen part d’aquesta llarga llista. Fins i tot Mario Vargas Llosa ha confessat ser adepte d’aquesta pràctica, tant és així que, pel que sembla, la seva parella, Isabel Preysler, s’ha sumat al moviment.
I si alguns no mengen, uns altres es posen com el quico. Més o menys. Fa uns anys la famosa -perquè sí- Kim Kardashian explicava que l’única via que va trobar per desfer-se dels seus mitxelins postembaràs va ser seguir l’estricte programa cetogènic.
Consisteix en una ingesta massiva de bons greixos durant setmanes, sense fibres, sucres ni carbohidrats. D’aquesta manera, el metabolisme s’accelera i crema més calories. Però, de nou, els metges alerten sobre els riscos d’aquesta barbaritat: infart, diabetis o pèrdua muscular formen part del quadre.
Alerta nutricional
Una altra pràctica extrema, posada en dubte per nombrosos nutricionistes, és la que han seguit les actrius i companyes de repartiment a la sèrie Big little lies, Zoë Kravitz i Shailene Woodley, per baixar pes ràpidament: es van passar unes setmanes empassant-se litres d’argila.
Més salvatjades contra l’organisme que alguns intenten presentar com a dietes miracle: per exemple, la pràctica confessa de Salma Hayek: cada mes es passa entre 3 i 5 dies bevent només sucs vegetals. Beyoncé prefereix la Master clean, també coneguda com el règim de la llimonada, durant el qual només pren suc de llimona barrejat amb aigua, xarop d’auró i pebre de cayena.
Per la seva part, Poppy Delevingne segueix la dieta Montignac, que li impedeix barrejar grups d’aliments; Victoria Beckham és adepta a la dieta alcalina (el menú de la qual consta de llavors, fruita seca i verdures); Jennifer Aniston i Reese Witherspoon s’han apuntat al baby food, que els permet únicament menjar farinetes per a nadons pobres en calories; Christina Aguilera ha reconegut haver fet una dieta de colors (tots els aliments del dia han de ser del mateix to); Katy Perry segueix els dictàmens del M Plan, la base del qual és la ingesta única i exclusiva de bolets (a poder ser, crus) durant dues setmanes, i Toni Garrn, model i ex-xicota de Leonardo DiCaprio, manté les seves espectaculars mesures menjant, això es diu, només insectes.
En resum, poques evidències científiques i moltes extravagàncies.
Canvi d’hàbits més que dieta
Al costat d’això, l’opinió dels experts en nutrició desaconsella les mesures radicals perquè no resulten sanes, sinó que aposta per buscar més un canvi d’hàbits per adquirir-ne de més saludables i duradors. Andrea Arroyo, professora col·laboradora dels Estudis de Ciències de la Salut de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), comenta que vivim en una societat que vol solucions ràpides, sense esforç i, si pot ser, que, a més, costin pocs diners, «i en aquest context, un canvi d’hàbits implica precisament el contrari: temps a llarg termini i diners per costejar un expert que acompanyi en el procés i ofereixi assessorament per aconseguir-ho, sigui un metge o un dietista nutricionista, que són els professionals sanitaris de referència per prescriure canvis dietètics i nutricionals. És per això que en l’era de la immediatesa solem tendir a ser reticents respecte al que no ens promet resultats fàcils d’aconseguir i, sobretot, instantanis».
Aquesta manca de control professional, sostenen els experts, crea precisament un escenari molt favorable per «decantar-se per opcions d’aprimament poc o gens saludables, com ara les dietes restrictives (només determinats aliments, còmput de calories, etc.), que si bé poden ser efectives pel que fa a la rapidesa de resultats, aquests no es mantenen ni a mitjà ni a llarg termini, de manera que resulten totalment ineficaços, si no perjudicials».
En aquesta línia, Diana Díaz Rizzolo, professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, proposa com a opció més efectiva les dietes qualitatives -entre les quals hi ha la dieta mediterrània, les dietes veganes, la DASH o la paleodieta.
«Consumim aliments i no nutrients, i, per això, els professionals sanitaris fem èmfasi en la importància de les dietes qualitatives, que consisteixen bàsicament a fer tries dietètiques saludables i a seguir un patró alimentari variat i equilibrat, sense restriccions i en el qual s’inclouen aliments amb greixos beneficiosos i midons, fins i tot els sucres que són presents de manera natural en els aliments com les fruites», afirma Díaz Rizzolo, la qual també comenta que totes aquestes dietes han demostrat una pèrdua de pes més gran i, sobretot, mantinguda en el temps, ja que indueixen a un canvi d’estil de vida en comptes de basar-se en un règim estricte.
