18 de gener de 2020
18.01.2020

Sacerdoci i celibat

18.01.2020 | 01:11

Hi ha un problema eclesial que s'ha fet present fa uns mesos i ha tornat a revifar-se aquesta setmana. Hi ha motius eclesials per ordenar sacerdots casats, a la regió Amazònica, al servei d'aquell immens territori, per atendre la manca de sacerdots celibataris? Dilluns passat la premsa va presentar la presa de possessió del cardenal Sarah, que ha escrit un petit llibre: Des del més profund dels nostres cors, publicat a França dimarts passat.

Alguns matisos sobre l'autoria s'estan precisant en aquestes útlimes hores. El problema es va plantejar en l'últim sínode de molts bisbes. Dilluns passat, Le Figaro omplia tres grans pàgines d'informació sobre els diferents aspectes de la qüestió. El papa Francesc va demanar que, després d'una llarga reflexió i pregària, s'expressés el parer personal sobre la conveniència eclesial d'aquest problema.

La Vanguardia li dedica una pàgina i introdueix el reportatge amb aquestes paraules: La ingerència de Ratzinger obre un debat sobre el seu paper al Vaticà. Les últimes notícies matisen alguns aspectes. L'Església, des del seu naixement, és especialista en la Propagació de la Fe. El títol del llibre del cardenal Sarah és: Des profondeurs de nos coeurs. No es tracta d'un «arranjament» pastoral al problema. El sacerdoci té una profunditat interior que arrabassa el cor, i el cos, i el cap, i la fe i el misteri de la Creu i una dedicació sense retorn a tots, a totes, en totes circumstàncies. Però la solució dels problemes pastorals ve per l'amor i pels mitjans que normalitzen l'amor: la pregària i l'entrega. L'evangelització no és un problema de mètodes, ni que sigui amb el d'un sagrament tan gran com el del matrimoni. La fecunditat sacerdotal té una profunda relació amb la seva virginitat. És un fet. L'eficàcia apostòlica no té pressa, si abans no s'ha assegurat la intensitat de l'amor. La virginitat n'és una prova.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook