A La infanticida, Víctor Català (Caterina Albert) donava veu a Nela, una dona enviada a un psiquiàtric després de matar el seu fill, en un text avançat a la seva època contra els dogmes sobre la funció de la dona ara que Marc Rosich i Clara Peya han adaptat i musicat, respectivament, com un monòleg operístic amb música electrònica. L'espectacle Infanticida, estrenat ahir a Barcelona, arribarà a Girona amb una doble funció a La Planeta el 3 i 4 d'abril.
El text de l'autora escalenca té un contingut rítmic i musical propi, donat per l'escriptura en vers blanc (decasíl·labs) i la companyia ho ha aprofitat per musicar-lo i convertir-lo en una estructura d'una «òpera clàssica», on jugar amb l'alternança de parts melòdiques amb fragments recitatius o prosa musicada. A escena, Neus Pàmies interpreta Nela mentre Gerard Marsala hi posa la música, dirigits per Marc Angelet.
La posada en escena de l'espectacle converteix la sala de teatre en una sala d'interrogatoris i els espectadors en espies que, a través del vidre opac, assisteixen al relat de la protagonista que explica tot el que ha succeït amb l'ajuda de salts temporals.
Per a la companyia l'elecció del títol va ser fàcil. «Alçar la veu de Caterina Albert avui ens sembla més necessari que mai. Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions. Avui que seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques. Alçar la seva veu avui ens sembla un deure», comenta Neus Pàmies, l'actriu i impulsora d'aquesta adaptació.
Amb La infanticida, Caterina Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l'instint maternal. Albert qüestionava així dogmes preestablerts presentant la dona com un ser salvatge i apassionat en oposició a l'ésser feble i tendre «per naturalesa» que havia jugat fins ara el rol femení.
El primer text de Víctor Català
La infanticida va ser el text amb què l'autora va estrenar el pseudònim Víctor Català, i que ja no abandonaria mai més. Caterina Albert va presentar l'obra als Jocs Florals d'Olot el 1898 amb el fals nom (com en qualsevol altre concurs).
En saber que un text que «defensava» l'assassinat d'una filla per part de la seva mare havia estat escrit per una dona, el jurat va demanar a l'autora que el rebaixés. Però ella s'hi va negar i va ser aleshores que va decidir no tornar a signar mai més amb el seu nom, per poder escriure allò que volgués sense censures.
