Aquest diumenge està dedicat principalment a la celebració, reflexió i divulgació de la Paraula de Déu. Ha estat voluntat del papa Francesc instituir el diumenge de la Paraula amb una carta apostòlica encapçalada amb la cita de sant Lluc: «Se'ls obrí l'enteniment per comprendre les escriptures» (Lc 24,45). Es tracta d'una exhortació perquè la comunitat cristiana i cada cristià deixem que la Paraula de Déu sigui la paraula que orienti, il·lumini i enforteixi la nostra vida.

De fet, cada diumenge és el diumenge de la Paraula, així com ho és cada dia, però és important que un diumenge a l'any la Paraula sigui proclamada amb més solemnitat i estigui acompanyada per una colla de signes que en mostren la importància per a tota l'Església i per a la humanitat. Si celebrem aquest diumenge de la Paraula és perquè cada diumenge i cada dia tingui la primacia.

Recordem l'afirmació del Concili Vaticà II, recollida també en el Concili de la Tarraconense: «L'Església escolta la Paraula de Déu i la proclama com a Paraula de Salvació. És fonamental per a la vida cristiana escoltar-la, llegir-la personalment, meditar-la, celebrar-la en la litúrgia i pregar amb ella, per tal de viure la seva força transformadora i en plena obediència al Senyor, sota el guiatge de l'Esperit Sant, a l'interior de la tradició de l'Església...». (CPT, resolució 48).

Déu mateix ha volgut revelar-se als homes per mitjà de paraules, de fets, de moltes maneres, i sobretot per Jesús, que és la Paraula de Déu. Els cristians naixem i creixem amb l'ajuda de la Paraula de Déu. En la vida de l'Església és proclamada de diverses maneres: en la litúrgia de la Paraula, present en tots els sagraments; en el primer anunci; en la catequesi per ajudar i aprofundir en la fe; en la litúrgia de les hores; en la pregària personal; en la formació...

La Paraula de Déu té la finalitat de ser acollida i suscitar una resposta als oients. És la fe.

Cal reconèixer amb preocupació que els cristians potser no coneixem suficientment la Sagrada Escriptura. La Bíblia és el llibre més difós arreu del món, però pot esdevenir el més oblidat i el més ple de pols. També cal reconèixer que des del Vaticà II moltes comunitats parroquials, a més de les religioses, preguen amb la Paraula de Déu [...] (extret del Full Parroquial).