A qui o a què dediquem o oferim la nostra vida?

Precisament recordant el fet de la presentació de Jesús celebrem la jornada de la vida consagrada, i jo hi afegeixo la dels pares practicants. Recordant aquells dos ancians, Simeó i Anna, que acolliren Jesús, alhora també recordem en aquesta diada assenyalada els avis i les viudes, ja que Anna era viuda. Permeteu-me, doncs, algunes indicacions perquè aquesta festa ens estimuli a tots a viure la nostra relació amb Déu.

Jesús s'encarnà amb totes les conseqüències de la religió del seu poble, incloses les de passar per les prescripcions legals. Però cal preguntar-nos quin sentit va tenir per a la seva vida la seva «consagració a Déu des de la infantesa», per adonar-nos què pot significar per a la nostra vida.

Ser consagrat a Déu, o presentat, no és només un acte de pietat, sinó que és una elecció per a la vida i per a la manera de viure-la. Ser consagrat a Déu és acceptar ser seu, no com un objecte de la seva propietat, sinó com a fill que se li confia del tot.

-Aquesta donació confiada significa que no s'accepta cap altre déu en qui confiar, a qui estimar, servir i adorar. És l'opció de no fer-se altres déus com poden ser els béns materials, el poder, la fama o la pròpia ideologia.

-Ser presentat al Senyor es converteix en un regal de Déu per als homes, ja que Déu no cerca «col·leccionar persones» al seu servei, sinó enviar aquells que es posen a les seves mans perquè siguin servidors de les persones.

-Alguns s'ofereixen al déu diner cercant sempre el màxim rendiment econòmic sense cap escrúpol ni consideració ètica o moral; especulen sempre que poden i defrauden l'aportació que els pertoca per al bé comú dels ciutadans.

-D'altres s'ofereixen al déu consum en els temples dels grans supermercats, en els pubs de moda, o en els ambients on poden trobar alcohol i droga.

-Certament, cal treballar per guanyar-se el pa i realitzar-se [...] (extret del Full Parroquial).