Un llibre recull el mig segle dels aplecs a les comarques gironines

Ho explica Joan Domènech Moner a la revista SOM: « El dia 11 d'octubre de 1969 una colla de sardanistes preocupats per la dansa i, sobretot, per la problemàtica que planteja l'organització dels aplecs, ens reuníem a l'hotel Flora de Banyoles sota l'empenta del recordat Jaume Vidal Serola, banyolí significat, i amb la col·laboració també importantíssima de l'olotí Josep Gelis i Berga i el gironí Pito Torres Estruch. D'allà va néixer una comissió coordinadora integrada pels esmentats Vidal, Gelis, Torras, i Mateu Ribas, de Caldes. Aquella primera trobada es va institucionalitzar en forma de sopars i les trobades van començar a tenir una estimulant regularitat. L'Agrupació d'Aplecs de Girona, doncs, acabava de néixer».

És minuciós en Joan Domènech quan explica que les assemblees de la coordinadora es van anar fent al llarg i ample de la geografia comarcal: Girona, Caldes, Anglès, Figueres, la Bisbal, Olot, Torroella, Ripoll, Sant Jaume de Llierca, Lloret, Cassà, Portbou... sucessivament, fins que l'any 1970 ja eren 17 els aplecs que se celebraven a les comarques gironines. El 1971 morí Vidal Serola, que va ser el primer president, que per malaltia ja havia estat substituït pel figuerenc Ferran Arbusà. «Avui, repassar aquests noms carismàtics d'aquells primers temps -diu Domènech en el seu escrit-, ens sacseja el cor. Molts ja no hi són».

Actualment, l'Agrupació d'Aplecs ha superat moltes trobades, tot resolent la problemàtica relacionada amb la sardana, l'organització d'aplecs, la creació d'estatuts i reglaments, la necessitat de federar-se amb altres institucions del sector, adequar-se a les disposicions legals de cada època, buscant ajudes i finançament.

«La lectura, amb detall, dels diferents acords -raona l'articulista-, demostra tota la feina feta, que és molta, a vegades difícil, per la passió que hi ha hagut pel mig i perquè l'abundor de manifestacions ha aconsellat delimitar bé el significat de la paraula aplec i han quedat dolorosament pel camí alguns pobles que no tenien prou possibilitats de fer-lo amb prou cobles i audicions».

L'any passat, doncs, es compliren els 50 anys des de la fundació d'aquesta comissió d'Aplecs, en cadascun d'ells s'interpretà la sardana 50 anys d'Aplecs gironins del compositor Antoni Mas Bou, s'enregistrà un CD i a l'Escala, als paratges d'Empúries, es va fer un aplec especial.

Ara, de nou, Joan Domènech ha escrit un llibre que recull tota la trajectòria d'aquests 50 anys de vida i que completa el que s'havia editat en els 25 anys.

Demà dissabte, a Girona, a l'Auditori Josep Irla, tindrà lloc a les cinc la Cloenda del 50è aniversari de l'Agrupació d'Aplecs Sardanistes de les Comarques Gironines. Hi haurà la presentació del llibre 50 anys d'Aplecs gironins, de Joan Domènech i Moner. Hi actuarà la cobla Bisbal Jove.

Prats de Molló,

Festa de l'Os

Una creença popular associada al 2 de febrer, també molt estesa a les zones muntanyoses del continent europeu, és que pels volts d'aquesta data els ossos dels Pirineus es comencen a despertar de la seva hibernació.

Al Vallespir hi té molta tradició aquesta festa. La celebren a Sant Llorenç de Cerdans, Arles de Tec i especialment Prats de Molló. Aquí, durant tres dies, 8, 9 i 10 de febrer, són les jornades en què es viu aquesta festa. A Prats la cobla Ciutat de Girona hi és present els tres dies, amb cercaviles i sardanes.

Quatre feréstecs homes-ossos baixen de les muntanyes després d'un llarg temps d'hibernació. Tenen gana i, també, gana sexual, i tornen a fer estralls entre el ramat per alimentar-se.

La importància i el terror que generava l'os en la societat agrícola dels Pirineus queda plasmada en aquesta festa.

Per commemorar la llegenda, els ossos i els caçadors s'apleguen al Fort de la Guàrdia, on fan un tiberi, regat amb un bon vi. Joan Amades apuntava que, com més engatats van els protagonistes, més bé representen el paper d'os. Amb la panxa ben plena i el costellam ben regat, es vesteixen amb pells de xai -antigament era pell d'os, però quan van desaparèixer dels Pirineus es va optar per la pell de xai- i s'emmascaren la cara i els braços amb una barreja de sutge i oli.

Cap a les tres de la tarda, perseguits pels caçadors, es dirigeixen cap a Prats de Molló, on llencen a terra i empastifen tant com poden tothom qui se'ls posa al davant, sobretot les noies joves i maques, en una clara metàfora de la fecundació. Les corredisses per esquivar els ossos són constants, però gairebé ningú no s'escapa del seu sutge.

És recomanable assistir a la festa amb roba vella, ja que, molt sovint, els ossos no deixen cap turista per embetumar.

Els caçadors, per frenar les bèsties, els persegueixen amb escopetes de fogueig. Si tomben algun dels ossos, de seguida hi ha qui els reanima amb un bon glop de vi.

Cap allà les cinc, apareixen els homes de blanc o barbers, amb la cara enfarinada i vestits de blanc -que igualment empaiten i enfarinen les cares de les noies. Els ossos es veuen acorralats per tants perseguidors i, finalment, cauen en mans dels caçadors.

Llavors, els barbers són els encarregats d'afaitar-los, una metàfora de la castració de l'animal i moment àlgid d'aquesta festa carnestoltenca, la lluita del bé contra el mal atàvic que representa l'os en l'imaginari pagès.

El primitiu Ball de l'Os, en què tots els protagonistes dansen al so de la cobla, posa punt i final a la festa.

No cal dir que la cobla, que serà la Ciutat de Girona, a més de les cercaviles, cada dia interpretarà una ballada de sardanes.

Ball del Tortell

a Esponellà

Demà dissabte, la tradició torna a Cornellà del Terri . La festa comença amb la missa de Benedicció de Candeles. El gruix de l'activitat té lloc a la tarda. Com marca la tradició, a la festa de la Candelera es balla el Ball del Tortell. Són les tres pabordesses de la Mare de Déu de la Candelera dels nuclis d'Esponellà, Martís i Batllori les encarregades de dansar amb les seves parelles i rebre el testimoni de les pabordesses de l'any anterior. Com és tradició, la pabordessa d'Esponellà convida a bunyols tots els assistents a la festa, i seguidament es ballen sardanes que seran interpretades per la cobla Bisbal Jove.

Morí Víctor Matas

Ens va arribar la trista notícia del traspàs a l'edat de 77 anys d'en Víctor Matas i Rovira, un dels socis fundadors i primer president d'Amics de la Sardana de Cassà des del 1975 fins el 1982.

En Víctor, juntament amb els altres fundadors, amb el seu esforç personal, dedicació i amb una bona càrrega d'il·lusió, va fer possible la renaixença sardanista a la vila a mitjans dels anys 70 del segle passat. Així ho demostra la bona trajectòria d'aquesta entitat sardanista amb la gran quantitat d'actes que ha anat organitzant al llarg dels anys. Essent ell president es va atorgar a Amics de la Sardana l'any 1982 la Garlanda d'or al mèrit sardanista, que es va recollir a Montserrat. A en Víctor se li va retre un merescut homenatge l'any 1983 amb motiu de l'Aplec de la Sardana.

Descansi en pau.

Tertúlia sardanista

Dimecres 19 de febrer, Antonio Baños, periodista i exdiputat del Parlament de Catalunya, oferirà a les 18.30, una tertúlia sobre la seva visió de la sardana a la Casa de la Sardana de Barcelona. Jesús Ventura, compositor i director, serà el moderador. L'accés serà lliure fins a omplir l'aforament. La sessió es titula L'home que no sabia comptar ni curts ni llargs i permetrà escoltar l'opinió d'un intel·lectual allunyat del nostre món, però que ja compta amb un cert coneixement.