08 de febrer de 2020
08.02.2020

Les onades de la «gloria»

08.02.2020 | 00:25

Fa molts anys, en els estudis superiors, la filosofia semblava allunyada de la vida com un convent de vida contemplativa. Ara, les onades de la història, almenys moltes d'elles, han sigut tan agressives com per capgirar el pensament i la conducta humana. «No siguis carca» era la resposta més profunda de gran part de la nova generació. I el «no ser carca» volia dir assumir les idees filosòfiques que van desencadenar, a la nostra veïna França, la revolta del Maig del 68.

Els estudiants de Nanterre van encendre com una flamarada de refús, de violència, les múltiples formes d'autoritat. La societat i la política, en el seu conjunt, s'havien convertit en ídols que s'havien de destruir. Ells tenien els seus mestres de la contestació i la fumarola intoxicant es va estendre a la Universitat, als carrers de París, a les fàbriques, als col·legis. La família també era considerada una autoritat. Tot era repressió. Tot estava canviant. Tota disbauxa humana tenia una visió filosòfica que la sostenia. Marxistes i freudians van envair els costums més arrelats en la petita història de cadascú. L'home flotava a la cresta de l'onada. La borrasca Gloria envaïa l'esquema mental de tothom.

Es descobreixen rastres de les onades. Cal refer, a poc a poc, els esquemes humans, engolits i arrossegats per la fúria de l'aigua. Els verdaders puntals de l'humanisme es retroben i s'edifiquen en els valors humans de Jesucrist.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook