L'escriptor barceloní Carlos Rojas, guanyador dels premis Nadal, Planeta, Nacional de Literatura i Ateneu de Sevilla, entre altres guardons, va morir diumenge als 91 anys a la localitat de Greenville (Estats Units), on residia amb la seva filla Eunice. Rojas tenia una relació molt estreta amb Maçanet de Cabrenys, una població en la qual havia passat molts estius, on conservava amistats, i a la qual volia ser traslladat un cop mort. De fet, els seus fills hi portaran les seves cendres aquest estiu.

Carlos Rojas va ser un dels més reeixits novel·listes de la postguerra espanyola, especialment entre els anys 60 i 70 del passat segle, a més d'un destacat assagista de temes històrics.La seva primera novel·la, De barro y esperanza, data del 1957, el 1959 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb El asesino de César, el 1968 el Nacional de Literatura amb Auto de Fe, i el 1973 el Premi Planeta amb Azaña, un retrat literari del que va ser president de la Segona República espanyola. Quatre anys més tard va aconseguir l'Ateneu de Sevilla amb Memorias inéditas de José Antonio Primo de Rivera, i el 1979 el Nadal amb El ingenioso hidalgo y poeta Federico García Lorca asciende a los infiernos.

És autor a més d'una amplíssima obra literrària i assagística, que inclou un volum sobre Salvador Dalí i títols com ¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte! (1995), Momentos estelares de la guerra de España (2000) i Diez crisis del franquismo (2003). La seva última novel·la va ser El último rey sobre la tierra, publicada el 2016, en la qual recorria l'Europa d'entreguerres per mostrar el drama de l'oblit, l'abandó i la mort.

Nascut a Barcelona el 12 d'agost de 1928, era fill del metge colombià Carlos Rojas Pinilla i nebot del que va ser president de Colòmbia Gustavo Rojas Pinilla (1953-1957). El 1951 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i el 1955 es va doctorar en la mateixa matèria per la de Madrid. Va ser lector d'espanyol a la Universitat escocesa de Glasgow i el 1957 es va traslladar als Estats Units com a professor ajudant d'espanyol al Rollins College de Winter Park, a Florida. El 1960 va arribar a la Universitat d'Emory, a Atlanta, on va ser professor de literatura durant 35 anys, durant els quals va viure a cavall entre els Estats Units i Barcelona, amb estades a Maçanet de Cabrenys, on la família de la seva mare hi havia passat temporades des de principis de segle.

El periodista i regidor de Figueres Josep Maria Bernils, que el va tractar, lamentava la seva desaparició ahir a Facebook i assegurava que «els seus fills, Eurice i Carlos, han anunciat que l'estiu vinent les seves cendres rebran sepultura al cementiri de Maçanet de Cabrenys, on Rojas s'hi sentia especialment arrelat. Ara mateix em venen al cap dues memorables vetllades, els estius de 2014 i 2015, parlant del diví i de l'humà amb aquest prestigiós professor de literatura espanyola a diverses universitats dels Estats Units. La llunyania física i la seva singular personalitat, l'havien apartat de la intel·lectualitat espanyola i catalana».