Una nova investigació de la Universitat d'Ohio ha demostrat que les expressions facials de les persones podrien no ser indicadors fiables de les seves emocions, de manera que alerten que no cal treure conclusions ràpides sobre els sentiments de les persones a partir dels seus gestos.
Interactuar amb altres persones és gairebé sempre un joc de lectura de pistes i respostes. Algunes empreses fins i tot estan treballant en tecnologia per determinar la satisfacció de client a través d'expressions facials. No obstant això, les expressions facials podrien no ser el mirall de l'ànima, com popularment es diu, segons aquesta investigació, presentada a la reunió anual de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència (AAAS 2002).
"La pregunta que realment vam fer és: 'Podem realment detectar l'emoció de les articulacions facials?' -ha explicat Aleix Martínez, professor d'enginyeria elèctrica i informàtica a la Universitat Estatal d'Ohio-. I la conclusió bàsica és que no, no pots".
Martínez i els seus col·legues es van centrar en construir algoritmes informàtics que analitzen les expressions facials. Van analitzar la cinètica del moviment muscular al rostre humà i van comparar aquests moviments musculars amb les emocions d'una persona. Van descobrir així que els intents de detectar o definir emocions basades en les expressions facials d'una persona gairebé sempre estaven equivocats.
"Tothom fa diferents expressions facials basades en el context i els antecedents culturals -explica Martínez-. I és important adonar-se que no tots els que somriuen són feliços. No tots els que són feliços somriuen. Fins i tot arribaria a l'extrem de dir que la majoria de les persones que no somriuen no són necessàriament infelices. I si estàs feliç, no vas caminant pel carrer amb un somriure a la cara, simplement ets feliç". També és cert, afegeix, que de vegades les persones somriuen per una obligació amb les normes socials.
Això no seria un problema inherent, segons la seva opinió, perquè la gent certament té dret a somriure per a la resta de món, però algunes companyies han començat a desenvolupar tecnologia per reconèixer els moviments musculars facials i assignar emoció o intenció a aquests moviments.
El grup de recerca va analitzar en la seva presentació algunes d'aquestes tecnologies i, segons Martínez, hi va trobar grans mancances. "Algunes afirmen que poden detectar si algú és culpable d'un delicte o no, o si un estudiant està prestant atenció a classe, o si un client està satisfet després d'una compra -prossegueix-. El que la nostra investigació va demostrar és que aquestes afirmacions són completament falses. No hi ha manera de poder determinar aquestes coses. I el que és pitjor, pot ser perillós".
El perill, adverteix Martínez, rau en la possibilitat de fallar sobre l'emoció o intenció real en una altra persona i després prendre decisions sobre el futur o les habilitats d'aquesta persona.
Després d'analitzar les dades sobre les expressions facials i les emocions, l'equip d'investigació, en què van participar científics de la Northeastern University, l'Institut de Tecnologia de Califòrnia i la Universitat de Wisconsin, va concloure que es necessiten més que expressions per detectar correctament les emocions.
El color facial, per exemple, pot ajudar a proporcionar pistes. "El que vam mostrar és que quan experimentes emoció, el teu cervell allibera pèptids, principalment hormones, que canvien el flux sanguini i la composició sanguínia, i pel fet que la cara està inundada amb aquests pèptids, canvia de color", explica Martínez. El cos humà també ofereix altres pistes, com la postura corporal, i el context també juga un paper crucial. Igualment, els prejudicis culturals també juguen un paper important.
En un experiment, Martínez va mostrar als participants de l'estudi una imatge retallada per mostrar només la cara d'un home. La boca de l'home està oberta en un crit aparent i la seva cara és de color vermell brillant. "Quan la gent el mirava, pensaven, 'vaja, aquest tipus està súper molest o realment enutjat per alguna cosa, perquè està enfadat i crida' -explica Martínez-. Però quan els participants van veure la imatge completa, van veure que era un jugador de futbol que estava celebrant un gol".
En context, és clar que l'home és molt feliç però veient el seu rostre únicament semblava gairebé perillós, raona Martínez. L'investigador assenyala que aquestes troballes podrien indicar que les persones, des de la contractació de gerents fins a professors i experts en justícia penal, haurien de considerar alguna cosa més que una expressió facial quan avaluen a una altra persona.
I tot i que assegura ser "un gran creient" en el desenvolupament d'algoritmes informàtics que intenten entendre els senyals socials i la intenció d'una persona, afegeix que és important saber dues coses sobre aquesta tecnologia.
"Una és que mai vas a obtindràs una precisió del 100 per cent -adverteix-. I la segona és que desxifrar la intenció d'una persona va més enllà de la seva expressió facial, i és important que les persones, i els algoritmes informàtics que creen, entenguin això".
