21 de febrer de 2020
21.02.2020

Tot a punt per als ranxos, sopes i arrossos de Carnaval

Les comarques gironines celebren la disbauxa amb àpats i sardanes

21.02.2020 | 00:48
El ranxo de Vidreres, en una imatge d'arxiu.

Fira de la mel a Crespià


Aquest cap de setmana té efecte a Crespià la tradicional Fira de la mel. Es tracta d'una fira d'origen medieval, que ens recorda els temps en què Crespià era un dels punts més importants en matèria d'exportació de mel a l'estranger, principalment a Itàlia. S'hi poden trobar tota mena de productes, des d'artesania a més de mel, fins a cotxes passant per embotits, formatges, vi, especialment nous i altres articles tradicionals.

De totes maneres, només es ven un tipus de mel, la de milflors, que es posa a la venda en una única parada.

La Fira de la Mel de Crespià aplega un munt d'activitats: actuació de l'Esbart Dansaire de Fontcoberta, tast de mel a càrrec de Dolça Abella, audició de sardanes amb la cobla Principal de Porqueres, el dissabte a la tarda i el diumenge amb la cobla Rossinyolets. No cal dir que cada any aplega una gran multitud de visitants.


Carnaval. Àpats

populars


Els ranxos, sopes o arrossos, que es desenvolupen en les diades de Carnaval són molt tradicionals a les nostres poblacions. S'elaboren amb els productes que els veïns de cada població donen gratuïtament. A partir d'aquí, es reuneixen els ingredients, es posen a les olles o calderes al foc i es fa bullir aigua. Posteriorment hi afegeixen tots els productes fins que quedi una sopa que serveixen a tothom. A Albons fan una arrossada.

Els ranxos es feien «abans de la quaresma, per fer l'última festa» abans de la rígida Quaresma que l'Església imposava. En els seus orígens se servia «en abundància» per tal que els habitants no passessin gana en els propers mesos.

Albons. Hi ha unes dades ben significatives. S'utilitzen 20 perols d'aram per cuinar els més de 174 quilos d'arròs de Pals que, combinats amb d'altres ingredients, carn i peix i un sofregit especial, serveixen per alimentar més de dues mil persones. La jornada és el dimarts 25.

Alp. La població de la Cerdanya d'Alp també se suma a les festes carnavalesques i entre rues, disfresses, balls i disbauxa, hi ha una ballada de sardanes, amb la cobla Berga Jove, el dilluns, abans de repartir l'escudella, al Palau dels esport.

L'Armentera. Comença el sarau el dissabte i el diumenge sardanes matí i tarda amb la cobla Vila de la Jonquera i el mateix diumenge repartiment de la sopa.

Capmany. Un dels pobles amb més tradició per la celebració del Carnaval i el repartiment de manduca popular, el diumenge dia 23 hi ha una arrossada popular i el repartiment del Ranxo el dimarts dia 25 a les 7; abans, sardanes amb la cobla Vila de la Jonquera.

Peralada. El 23 hi ha l'acte més tradicional de Peralada, la cocció i degustació del tradicional Ranxo de Carnestoltes elaborat per cuiners i cuineres de la vila. Els participants en la cocció treballen de valent des de bon matí per preparar l'arrossada que, any rere any, té un gran èxit segons el paladar dels assistents.

Verges. Adrià Cortadellas, afirma: «Hi ha qui diu que a Verges, aquest tradicional àpat popular prové de l'època medieval, quan els senyors feudals convidaven el poble a omplir bé el pap en acabar la collita, recompensant així l'esforç efectuat». Tradició que se segueix efectuant el dimarts de Carnaval. Des de bon matí les peroles bullen amb els ingredients donats per gent del poble i al migdia a la plaça es reparteix la sopa. Hom calcula l'assistència d'unes 2.000 persones. També hi ha sardanes a la tarda amb la cobla Selvatana.

Vidreres. El dilluns dia 24, vigília, els ranxers, pubilles i hereus recorren el nucli urbà i les masies recollint els ingredients i demanant aportacions monetàries. El dia següent, Dimarts de Carnaval, a la plaça de Lluís Companys o plaça de l'Oliva, els ranxers i ranxeres comencen la feina a les sis del matí encarant-se amb unes peroles grosses d'aram que s'escalfen amb foc de llenya.

Es calcula que es bullen 2.700 litres d'aigua amb botifarra negra i blanca, ossos de pernil, greixons, mongetes, cigrons cuits, carn de vedella i de porc (morro, orella, papada), patates, arròs i sal. Bull que bulliràs, el xup-xup del brou es perllonga fins a les dues del migdia quan arriba l'hora d'assaborir la vianda. Aleshores la gent degusta el Ranxo. A les 12.30 hi ha sardanes amb la cobla La Flama de Farners.

Disc del GASSP


El col·lectiu GASP, que integren Daniel Gasulla, Lluís Alcalà, Carles Santiago i Jordi Paulí, ha gravat aquests dies el seu quart disc. Serà un nou recull amb 17 sardanes, una de les quals és fruit de la tasca compositiva dels 4 components.

Així, aquesta nova obra conjunta es titularà Connectats i és una proposta especial. A més a més, és la primera sardana a la història fruit de quatre autors diferents.

D'altra banda, com als volums precedents, la gravació recopilarà quatre sardanes de cada autor, que ja s'han estrenat, però sense enregistraments. Per exemple, de Gasulla hi haurà De Peralada a Barcelona, que va ser premiada al concurs Ceret-Banyoles l'any passat; d'Alcalà, 25 anys màgics, estrenada també al 2019; de Santiago, El castell de Gurb, que va sonar també per 1a vegada l'any passat; i de Paulí, Viure ballant, nova d'aquest 2020.

La part musical va a càrrec de la cobla Bohèmia, una formació especial en què s'hi junten diversos músics de diverses cobles diferents per a aquest projecte. Enguany, per exemple, hi actuen Enric Ortí, Ivan Alcazo, Pep Moliner, Ivan Babiloni, Jordi Serrano o Francesc Gregori.

L'edició anirà a càrrec d'Audiovisuals de Sarrià i es preveu fer la presentació del disc el darrer trimestre de l'any.

El color unitari d'aquesta gravació serà el groc, després que les tres precedents hagin tingut el vermell, el blau i el verd com a protagonista.

Aquest nou disc compta amb el suport de la Confederació Sardanista de Catalunya a través del seu paquet d'ajudes per incentivar la creació de nous enregistraments.

El col·lectiu GASP va rebre el Premi Capital de la Sardana 2018 a les Iniciatives Renovadores pels seus concerts per a la presentació de cada un dels 3 discs que ha editat fins al moment.


La Cobla

Contemporània

guardonada


La cobla Contemporània rebrà aquest any el Premi al Mèrit Sardanista que atorga l'Agrupació Cultural Folklòrica Sabadell Sardanista, just l'any de celebració dels seus 25 anys i en el moment que està a punt de presentar un nou disc.

L'entitat de Sabadell atorga cada any des de en fa també 25 aquesta placa commemorativa en reconeixement a la tasca a favor de la sardana de persones o entitats de Sabadell, o relacionades estrament amb la població.

Per això enguany s'ha distingit la cobla amb seu a la capital vallesana. Segons indiquen des de l'organització, es premia la seva cerca de «noves vies per difondre la sardana» i la superació de la «classicitat» de la cobla.

I és que la Contemporània ha sigut la formació més reeixida en adaptar conegudes melodies de cançons modernes, òperes, bandes sonores o peces de televisió en format sardana. Un dels seus grans reeiximents va ser la versió de Despacito i ara recentment una sardana amb temes de Rosalía.

Per a Jeroni Velasco, representant de la cobla, «que et donin un premi està molt bé però si a sobre és de casa, encara és millor». I afegeix que «estem molt orgullosos, ja podem estar contents de ser profetes a la nostra terra».

Aquest reconeixement coincideix just en el moment en què han gravat un disc nou, que es titularà Festa Major. Serà un recull de totes les sardanes més triomfadores de la col·lecció Sardaxou. Així, s'hi podran escoltar fins a setze peces, com les citades versions de Despacito o SardaRosalía, i d'altres sardanes com la basada en la música de Shakira. Justament SardaRosalía serà novetat, ja que es gravarà per 1a vegada, com ho serà la versió de Bella Ciao.

Cardedeu.

Febrer musical


En aquest concert es farà un especial homenatge a tots els directors de la Cobla Montgrins, amb sardanes de Jordi Molina, Martí Camós, Josep Cassú, els germans Martirià i Eduard Font, Enric Vilà, Joaquim Vallespí, Narcís Paulís, Vicenç Bou, i fins al fundador Pere Rigau.

També és un homenatge a alguns intèrprets emblemàtics de la Cobla Montgrins, com Lluís Buscarons, Josep Montguilot, Enric Vilà o Josep Coll Ligora.

El concert s'efectuarà al Centre Cultural de Cardedeu, diumenge dia 23 a les 6, dins els actes de Febrer Musical que cada any organitza aquesta població.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook