22 de febrer de 2020
22.02.2020

Quan la lliga s'acaba

22.02.2020 | 01:16

M'han comentat i he llegit l'avantprojecte del govern espanyol sobre l'eutanàsia. Sempre tenim sort del grec i del llatí per entendre més bé les arrels de les coses. «Eu», en grec, vol dir «bé», «bo». I «tànatos» significa mort. En alguna nomenclatura sanitària es diu en llatí, «exitus», que vol dir «sortida». El grec és més convincent.

Eutanàsia vol dir «bona mort». Una «exit», una sortida «bona», positiva, desitjable. La notícia fa obrir l'ull a tota persona, perquè la mort fa respecte a tothom i la gent sol dir: «A mi no em fa por la mort, sinó patir». I l'Estat no vol que patim. Ja és d'agrair l'esforç que la sanitat pública fa per mantenir i fer créixer allò que realment és una aportació seriosa al bé comú. Però el que no entenc és que davant del fet de la mort s'arrogui la capacitat no de l'eutanàsia, sinó de la «tanàsia», de la simple mort. Autoritza la mort com a calmant. Facilita l'autodestrucció.

Ja no hi ha més partit. La lliga s'ha acabat. És més fàcil que investigar. La virtut de la compassió ha d'estimular la investigació de la medicina pal·liativa, no posar en mans humanes una decisió que pot ser plena de bona voluntat però que, vulguis o no ho vulguis, també la posa en mans de les complicades ments humans que portem tots a dins, les tendències al propi interès, el descontrol real que pot escapar a la més estricta vigilància pública, i que immisceix els que tenen poder en decisions que van contra una llarga cultura clàssica, que ignora el sentit espiritual i religiós de multituds, i que s'hi pot infiltrar allò que en diuen «treure's el mort de sobre».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook