i recita poemes, hi canta cançons que havia cantat Alberto Cortez i es fa la guitza, entre bromes, amb l'actriu i pianista Bárbara Granados. Fet amb amics i pels amics, l' Amici Miei de Mario Gas no és ben bé ni un recital poètic, ni un concert ni una tertúlia intel·lectual, però s'hi convoquen noms com Rafael Alberti, Lope de Vega, Salvat Papasseit, Martí i Pol o Maria Mercè Marçal.
També hi ressonen Benjamín Prado, Vicent Andrés Estellés, l' A veces i el Quiero todo esto de Goytisolo, la Girona en blanc i negre de la infància de Joan Margarit o dos petits textos que l'escriptora Cristina Fernández Cubas, companya dels anys d'universitat de l'actor i director, li ha regalat per un espectacle estrenat fa tres anys a La Gleva i que dissabte va portar al Teatre de Salt.
Pensat per ser vist en petit comitè, parla en català, castellà i francès de la vida, de la mort, de l'amor i de quan els rapsodes omplien platees i muta segons l'humor de Gas, que posa aquí la seva veu de savi al servei d'una bonica selecció de textos que convida a descobrir la poetessa finesa Eeva Kilpi i retrobar-se amb la poesia de Fernando Fernán Gómez. Quina delícia, el seu poema fet d'anuncis per paraules, i quina delícia encara més gran, els versos quan omplen la boca de qui els recita a cau d'orella a les seves amistats.
