29 de febrer de 2020
29.02.2020

Auxiliars de geriatria

28.02.2020 | 23:00

Són la gent del dia a dia en les feines gruixudes que provoquem tots quan la pell se'ns torna fina i fràgil com un tros de paper humit. Quan s'està mitja hora per tragar una sopa de pastes, i les bavalles regalimen pel sotabarba.

Són auxiliars de Geriatria que manegen la grua sanitària com camioners delicats. I han de recordar que aquest avi pot menjar sal i l'altre menja fat. Tothom és diferent. I les diferències manen.

Les auxiliars hi són. I a la nit, quan la casa és silenciosa, les dues que vetllen han de fer canvi de postures cada tres hores: usuaris o usuàries que tindrien llagues si estiguessin vuit hores en la mateixa posició. Les coneixen totes pel seu nom i saben el seu tarannà gairebé com un psiquiatre.

Com en un jardí d'infància, pot ser que totes les criatures demanin una cosa al mateix temps, com sortir de l'ascensor. No parlo només de les persones que tenen la titulació d'auxiliar. Aquí, tothom és auxiliar. De tothom es pot dir. Amb matisos diferents. Però crec que, vocacionalment, és una tasca més aviat femenina. Hi ha una tendresa necessària per corregir constantment les petites crisis d'un moment.

Elles porten la dosis d'afecte necessària per sentir-se persones. Aprenen dels bons moments que la gent gran pot tenir. Creix el respecte a la dignitat d'una persona que, aparentment, sembla que no té res a aportar a la societat. No són malalts. Són «persones» malaltes. Allà s'aprèn que l'esperança, la certesa d'un amor encarnat en Jesucrist, forma part de l'alegria de la vellesa.

Cap al tard de la jornada, les auxiliars caminen més a poc a poc i tenen els ulls un pèl inflats. Sempre somrients quan tornen a casa. Cansades però contentes. Uns altres amors, també feixucs, necessiten el seu somriure.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit