Homo politicus», ben entès. Tothom. La Quaresma pot tenir alguna relació amb el comportament «cívic» de la persona? Els quaranta dies de preparació per la Pasqua tenen relació amb la nostra visió social? Participen de la invitació a la lluita per millorar les relacions polítiques dels ciutadans, de tots?
L'èxit social, el benestar, la pau, són fruit, en part, de la voluntat profunda de ser dialogants. La mentalitat quaresmal és una voluntat de fer una aportació a la veritat. La veritat, tota veritat, l'encert de les grans línies de la pau social, són també temes quaresmals.
La Quaresma cristiana és un combat per aportar veritats, per oferir-les a tothom, més que en el respecte, en l'empatia possible a l'altre. Una lluita personal perquè la nostra relació sigui senzilla, humil. En la política, grossa o petita, de veïnatge o d'alt nivell, no s'hi val atacar la persona.
La mortificació quaresmal és l'esforç per unir esforços, és recuperar l'esperit de servei, és descobrir que en els que tenen fe, les raons del combat social se sustenten en raons sobrenaturals, però estan legitimades per entrar en el mercat polític a tots els nivells. És una forma d'aportació del creient a la renovació del món.
Jo crec que aquesta actitud dels creients es va acceptant cada dia més. Una Quaresma sense lluita, sense un combat que ajudi a doblegar el propi jo, és un teatre. En alguns llocs, fa un temps, el símbol de la Quaresma era un bacallà. Pot ser el símbol de la mortificació corporal.
També és el pensament de Crist que vol entrar en les relacions humanes a través de «l'homo políticus» creient. Tothom és Home i Dona «politicus». La fe no treu a ningú del món. El responsabilitza.
