Félix Rodríguez de la Fuente segueix sent una figura omnipresent, un referent que ens va ensenyar a estimar la naturalesa. El passat dissabte dia 14 es van complir 40 anys de la seva mort i per commemorar l'efemèride l'editorial geoPlaneta ha publicat el llibre Félix. Un hombre en la tierra, amb dibuixos i material inèdit de Félix Rodríguez de la Fuente i amb algú al darrere que el coneixia molt bé, la seva filla Odile.

Odile Rodríguez de la Fuente es va llicenciar en Biològiques i Producció de Cinema a la USC, Los Angeles. La seva vocació per divulgar la natura va néixer en la seva infància, influïda sens dubte pel poder inspirador del seu pare. Va passar diversos anys a Washington DC, treballant a la seu de National Geographic. El 2004 va crear la Fundación Félix Rodríguez de la Fuente, de la qual en va ser directora durant més de 15 anys.

Us deixem aquí 10 reflexions + 1, que apareixen en el llibre:

- "L'aventura de la vida, aquest procés biològic en el qual tots estem sumits i en què potser, distrets per processos de la societat de consum en la qual vivim, per seqüències delirants de la nostra política, no concedim massa importància. Però té tota la importància, ja que, si som éssers vius, per a nosaltres, el més important hauria de ser la cruïlla de la vida".

- "Les moltes hores passades amb un falcó sobre el puny, mirant en els seus ulls profunds i misteriosos, admirant les seves línies d'incomparable harmonia i tractant de bussejar en el seu psiquisme per guanyar la seva confiança, em van fer comprendre la grandesa de la Vida i, sobretot, em van permetre aferrar-se al que en aquell temps només era una sospita de la meva temerària curiositat intel·lectual: el fet que, encara que entre els animals i l'home pot haver-hi una distància abismal, resulta indubtable que hi ha una similitud profunda".

- "Res és més colpidor, ni més bell, a la nit alta estrellada, en la nit de l'erm de Castella, que l'udol llunyà del llop. És com si el nostre planeta no hagués perdut el seu esperit salvatge, és com si la Terra conservés encara una mica del llunyà Paleolític i estigués viva, ufanosa i palpitant".

- "Si nosaltres sabem o intuïm d'on venim, qui som, on anem, quin és el nostre bagatge i l'equipatge que ens servim en aquest viatge, serem peixos que difícilment picarem l'esquer amb què se sol adornar l'ham. I parlo d'aquests hams que, des de tants llocs, ens llancen i posen davant dels nostres nassos".

- "La nostra és la cultura de les coses, del que perible, del cotxe, de la nevera, de la casa a la ciutat i al camp i en no sé quin lloc més. De tenir en el present tot el que calgui, sense pensar el que això pot suposar per a alguna cosa que hem oblidat: la Terra, la mare natura. La pressió humana ho està envaint tot i la nostra taxa de creixement sembla indicar que l'actual panorama no és més que un lleu pròleg del que arribarà a ser l'astre humà dins d'un parell de segles".

- "No deixa de resultar irònic el fet que la més gloriosa criatura que pobla el nostre món, la qual atresora en les seves circumvolucions cerebrals la més poderosa i reeixida màquina que ha produït l'evolució, sigui precisament la causant de l'amenaça, de l'assetjament, de la persecució implacable de la vida, encara que tal persecució impliqui la seva pròpia mort".

- "Crec que fins que no s'hagi arribat a l'època del reciclatge total, fins que no hàgim arribat al moment en què la humanitat disposi d'elements, de dispositius perfectament harmònics capaços de degradar les escombraries i reincorporar al medi terrestre, enriquint amb aquestes escombraries, com havia passat sempre, l'ecosistema que ens nodreix i que ens suporta, estem vivint un autèntic impàs".

- "Estic profundament convençut que si les noves generacions no afronten els ingents problemes de la conservació de l'entorn amb una nova, puixant i apassionada filosofia, el nostre món seguirà la seva irremeiable carrera de degradació i d'agonia. Només l'amor a la natura, la passió per la vida i la certesa que formem part d'una comunitat total que va des del més petit bacteri fins a l'home ens donaran força per defensar l'única llar que tenim, un petit planeta perdut en una remota galàxia a què hem anomenat Terra".

- "La humanitat no ha d'inventar res de nou. L'únic que ha de fer és funcionar segons els mateixos paràmetres amb què funciona la biosfera, aquesta gran comunitat d'éssers vius en la qual estem integrats. Coneixem, ja amb gran claredat, quins són els processos que tenen lloc en els ecosistemes terrestres i seria fins i tot possible copiar aquests processos perquè la mateixa humanitat els portés a terme".

- "Cal assegurar l'accés, el desenvolupament i la promoció de les energies netes del futur, és a dir, l'energia solar, l'energia eòlica, l'energia geotèrmica i l'energia produïda per les marees".

- "Em toca dir-los novament no adéu, sinó fins després. Crec que, en la vida mai es pot dir adéu, doncs formem part d'un univers que reconstrueix a si mateix... Som baules en una llarga cadena l'origen de la qual es perd en la nit dels temps i la fi està encara per forjar".