El "Vertigen" d'un "Crim perfecte" i la "Psicosi" de sentir-se "Amb la mort als talons" o "Turmentada" per la "Sospita" que són "Els ocells" nostres majors enemics, ens "Recorda" que tot això no és més que una història de successos "Encadenats" fruit de la imaginació d'Alfred Hitchcock, "l'home que sabia massa".
En el 40è aniversari de la mort d'Alfred Hitchcock, molts són els homenatges, tant en versió escrita com en format de · marató televisiva ·, que enalteixen i recorden la sempre reconeixible figura del cineasta britànic.
No hi ha títol que no destaqui dins de la cinematografia de Hitchcock, el mestre del suspens i un referent entre els anys 40 i 60. Això no obstant, deu són les pel·lícules que, per amalgamar a la perfecció els ingredients d'una pel·lícula hitchcockiana, formen part d'aquest particular homenatge a director londinenc en el 40è aniversari de la seva mort.
"L'HOME QUE SABIA MASSA" (1934) i (1956)
Trucar a les portes de Hollywood no és tasca senzilla i menys per a un director europeu. Un segell molt marcat o una obra mestra han d'acompanyar qualsevol cineasta que vulgui cridar l'atenció de la meca el cinema i Hitchcock, òbviament, tenia els dos.
Una història d'espionatge, segrestos i, una cosa molt de cinema hitchcockià, personatges descontextualitzats i víctimes d'una confusió marquen la trama d'una pel·lícula anglesa que va tenir tant èxit que el productor David O. Selznick li oferiria a Hitchcock un contracte d'exclusivitat a Hollywood i aquest, anys després (1956), tornaria a rodar la cinta, sota segell nord-americà, amb James Stewart i Doris Day com a protagonistes.
"SOSPITA" (1941)
Un tren -element identificatiu de cinema de Hitchcock- serveix d'escenari per a la trobada entre un aprofitat Johnnie Aysgarth (Cary Grant) que utilitza els seus encants per entabanar a la ingènua Lina McLaidlaw, interpretada per una magnífica Joan Fontaine -qui es portaria el Oscar a millor actriu per aquest paper-.
Una història amb tints romàntics que, com és habitual en Hitchcock, acaba diluïda en el suspens i la sospita per part de la sempre bella protagonista que el seu nou acompanyant planeja acabar amb ella per beneficiar-se de la seva herència.
"RECORDA" (1945)
El trauma de la Segona Guerra Mundial va provocar un gran interès en els anys 40 per la psicologia. Sota aquesta premissa, "Recorda" va esdevenir una de les primeres superproduccions que va tractar la psicoanàlisi i la malaltia mental a través de, una vegada més, una complicada i intrigant relació entre una psiquiatra (Ingrid Bergman) i el seu nou cap (Gregory Peck ), de qual s'enamora i a què l'amnèsia l'obliga a analitzar els seus somnis per determinar el seu paper en un assassinat.
"ENCADENATS" (1946)
Aguda i efectiva en els seus plans, "Encadenats", protagonitzada per Cary Grant, Ingrid Bergman i un meravellós Claude Rains, mostra el poder de la imatge, per sobre del de la paraula, i la destresa d'un cineasta que sap el que fa darrere de la càmera per aconseguir que l'element visual compti i ho faci de manera contundent.
Una obra d'art sense precedents que aconsegueix combinar de manera sublim una idíl·lica però complicada història d'amor amb la foscor i el tèrbol context de l'espionatge nazi.
"TURMENTADA" (1949)
Amb certs ressons de la sempre identificable "Rebeca" (1940), una convulsa i prohibida relació amorosa posa les bases d'un drama reposat en el qual Hitchcock troba plaer en les preses llargues, a les quals treu partit per abordar la història de Charles Adare (Michael Wilding), que torna a Austràlia per descobrir que el seu amor de la infància, Lady Harrietta (Ingrid Bergman), s'ha convertit en una alcohòlica i amaga, com sol ser habitual al cinema hitchcockià, foscos secrets.
"CRIM PERFECTE" (1954)
Si algú es pregunta com es manegen els temps d'una narració, a més de veure a Christopher Nolan, no té més que acudir a "Crim perfecte" i prendre nota de com el cineasta britànic ratlla l'excel·lència a nivell tècnic per explicar la història d'un calculat crim que arriba a ser perfecte, no en el resultat sinó en l'efecte sobre l'espectador.
"VERTIGEN" (1958)
La psicologia torna a la pantalla a través un dels més grans títols de l'univers Hitchcock, "Vértigo", considerada com una de les millors pel·lícules de la història de cinema. La manera que té d'absorbir a l'espectador, fins i tot des dels títols de crèdits, crea un precedent sense igual que dóna valor a la definició de · geni de l'suspens ·.
Hipnòtica i carregada de simbolisme, la cinta, que explica la història de l'turmentat detectiu Scot.
