07 de maig de 2020
07.05.2020
Diari de Girona

L'Audiència de València tomba la sentència que atribuia a Julio Iglesias la paternitat d'un home concebut a Girona

La seva mare treballava com a cambrera en una sala de festes de Sant Feliu de Guíxols

07.05.2020 | 20:24
Javier S.S. i Julio Iglesias

De moment Julio Iglesias no sumarà un nou fill. La Secció Desena de l'Audiència Provincial de València ha revocat la sentència dictada el passat mes de juliol per la qual el Jutjat de Primera Instància 13 de València va estimar la demanda de paternitat presentada per Javier S.S., de 44 anys, contra el cantant Julio Iglesias. Suposadament, Javier S.S. va ser fruit d'una relació entre Iglesias i la seva mare, que l'any 1971 treballava com a ballarina de la sala de festes Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols.

Segons ha informat aquest dijous el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) en un comunicat, l'Audiència ha estimat els recursos d'apel·lació presentats pel demandat i la Fiscalia a l'apreciar l'excepció de "cosa jutjada" prevista en l'article 222 de la Llei d'enjudiciament civil, el que impedeix que entri a analitzar el fons de l'assumpte.

Segons el parer dels magistrats que han revisat el cas, la reclamació de filiació resolta recentment pel Jutjat de Primera Instància 13 de València ja va ser objecte de pronunciament judicial anys enrere en el marc de dos procediments que van concloure amb el rebuig de la pretensió.

Per justificar aquesta decisió el tribunal valencià cita una sentència de Tribunal Suprem, de 2013, que considera que "la veritat biològica no té ni de bon tros un valor absolut sinó que, lògicament, regeix només dins el marc que en el nostre ordenament jurídic regula les accions de filiació, de tal manera que, en principi, la hipotètica veritat material no tindrà qualsevol eficàcia o rellevància processal sempre que d'acord amb els articles 131 a 140 de el Codi civil, l'acció sigui entaulada per qui no tingui legitimació per a això, o, si és el cas, fora del corresponent termini legal de caducitat i igualment també quan hagi d'entrar en joc la cosa jutjada ".

El primer d'ells es va iniciar el 1991 arran de la demanda interposada per la mare de Javier S.S. i va ser tramitat també pel Jutjat de Primera Instància 13 de València.

El jutjat va declarar llavors la paternitat del cantant, però la Secció Vuitena de l'Audiència de València va revocar aquesta decisió en una sentència d'apel·lació que va ser confirmada després pel Tribunal Suprem i respecte de la qual el Tribunal Constitucional va inadmetre el 2003 un recurs d'empara, segons consta en el comunicat del TSJ.

D'aquesta manera, el tribunal no comparteix la tesi del Jutjat de Primera Instància 13 de València a l'hora de rebutjar l'excepció de cosa jutjada. Així, recorda que Javier S.S. es va presentar en nom propi, en fase d'apel·lació, en el procés derivat de la demanda de la seva mare, de manera que hi ha una identitat subjectiva entre aquest assumpte i el resolt ara.

I entén d'altra banda que les actuacions dictades en el marc del segon procediment pel jutjat de Marbella i l'Audiència de Màlaga esdevenir ferms i tenen plens efectes a l'hora d'apreciar l'excepció de cosa jutjada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook