Si algun extraterrestre arribés inesperadament entre nosaltres, potser es pensaria que l'home porta mascareta de naixement. No és així, però la mascareta està plena de significat i de simbolismes. És un estri molt important. Domina la boca. Controla la llengua. Controlar la llengua és un èxit clamorós. Tenir-ne un cert domini és una millora ètica del món.
La mascareta ens ha estalviat moltes paraules inútils, moltes controvèrsies, enrabiades, a tots els nivells i en totes les cultures. També ens ha permès recuperar el llenguatge normal, amable, el que es fa present entre gent de la mateixa sang. Hem de treure partit de les limitacions que ens imposa el virus. Els virus d'avui tenen tota la picardia d'un hacker. No deixa de ser humiliant veure el món sencer confinant-se com la gent del menjador davant d'un ratolí, però perillós com un llop.
En aquest recés forçat hem de descobrir la música i la bellesa del silenci humà. La «xuleria» que portem a dins, fins que ens morim, té un argument, amb tot el que passa, per ser més moderada. És una invitació al sentit comú, a la generositat per compartir més i parlar menys, per gaudir i sofrir junts i que la nostra llengua, domesticada per la mascareta, busqui més les paraules d'afecte, de solidaritat , i que ens aparti, com diu el Salm 12, «del fruit d'uns llavis aduladors i d'un cor fals». Preguem perquè la vacuna ens deixi treure la careta i que en aquest temps de més silenci forçat aprenguem a comunicar-nos de forma més humana.
