ijous i divendres vinent fem memòria de santa Mònica i de sant Agustí, mare i fill. Reflexionant sobre la seva vida vaig pensar en vosaltres, mares, i en tantes llàgrimes visibles o invisibles per als vostres fills.

Mònica nasqué a Tagaste (Algèria) l'any 332 i morí a Òstia (Itàlia) l'any 387. Fou la mare de sant Agustí, primerament ateu, i després cristià, bisbe, pare de l'Església i referent de la cultura occidental.

Mònica coneix el cristianisme gràcies a una criada, ja que els seus pares eren pagans. Es va casar amb un home gran, de temperament enèrgic i violent, al qual va arribar a convertir amb el seu capteniment.

Va ser mare de tres fills, un dels quals fou sant Agustí, que li va donar moltes alegries per l'èxit en els seus estudis, però alhora un gran sofriment a causa de la seva vida dissoluta. Plorà molt pel seu fill Agustí i demanà la seva conversió al cristianisme. Ambròs, bisbe de Milà, li aconsellà que pregués molt per ell: «No es perdrà el fill de tantes llàgrimes».

Agustí, primer a Roma i després a Milà, contacta amb el bisbe Ambrós, professor de retòrica com ell. A l'edat de 28 anys, Agustí, ajudat per Ambrós -que fou declarat sant quan va morir-, es convertí, acceptà el cristianisme i va rebre el baptisme a Milà amb un fill seu, Adeodat.

Agustí explica la seva vida i conversió en el seu llibre Confessions, que ha esdevingut un clàssic de la teologia i de la literatura universal.

Recordant santa Mònica penso en vosaltres, mares, i penso en les vostres llàgrimes pels vostres fills i filles.

-Llàgrimes de les mares que heu perdut un fill o filla per malaltia o accident. He estat testimoni de moltes llàgrimes: de la meva mare, de mares de nadons... Aquestes llàgrimes expressen un gran dolor, perquè només una mare (o un pare) experimenta tan profundament la ferida per la pèrdua del fill. Però són també signe d'amor, de pregària, de necessitat de consol.

-Llàgrimes de les mares que contemplen impotents com els seus fills i filles queden enganxats a la droga cercant noves sensacions, o que, amb el desig d'assolir la bellesa física, cauen en l'anorèxia, o que troben en l'alcohol l'oblit [...] (extret del Full Parroquial)