Un nou curs. Serà nou?

S'acaba l'agost i certament comença un nou curs, ja que així ho diem quan s'inicia un nou curs escolar i es reprèn l'activitat normal després dels mesos d'estiu. Aquest nou curs està influït per les experiències viscudes fins ara i per les mesures que cal continuar guardant. La pregunta que em faig personalment -i que us convido a fer-vos- és si aquest nou curs serà nou de veritat, en el sentit d'assumir «noves actituds» per afrontar-lo.

Quines actituds, que podríem considerar innovadores per la seva importància, podem demanar-nos?

Ajudar-nos els uns als altres a tancar ferides

L'epidèmia ha obert moltes ferides. Pensem en els qui han mort sense tenir la companyia i l'afecte de familiars i amics, malgrat l'actuació sanitària adient. Pensem que durant aquest temps els difunts no han pogut tenir una celebració cristiana i un comiat digne, amarat d'afecte, d'esperança, de record pels familiars i amics. Els familiars no han viscut l'experiència del dol tal com la necessitaven. Pensem en els contagiats, sobretot els més greus, que han viscut situacions de sofriment i d'incertesa.

Recordem també tots els professionals sanitaris i els qui han treballat per assegurar els serveis essencials a la ciutadania, perquè l'esforç i l'estrès també passen factura. De cap manera podem oblidar les famílies i persones per a qui les setmanes de confinament han estat molt dures.

Per això ha de ser un curs en el qual estiguem més pendents els uns dels altres. Tots hem sofert i tots ens hem d'ajudar a superar o amorosir les ferides rebudes i les contrarietats de cada dia.

Créixer en responsabilitat cívica

Hem constatat que la majoria de ciutadans heu estat responsables per afrontar la pandèmia seguint les mesures proposades. Cal continuar i augmentar la responsabilitat de cadascú per millorar la convivència. [...] (extret del Full Parroquial)