Per què?». És la interrogació que està a flor de llavis, des de que podem parlar fins que els tinguem closos. És cert que els animals no pregunten, al menys no pregunten com nosaltres. Preguntar pot ser una prova d'intel·ligència. També pot ser una manifestació d'ignorància. Déu també pregunta sempre sabent la resposta. «Qui diu la gent que soc Jo?».
A mi m'agrada molt un Salm, el Salm número dos dels cent cinquanta que hi ha. La pregunta és de fa més de dos mil anys». Per què els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra Jahvé i el seu Messies». Sembla un reportatge televisiu del panorama conflictiu que ha encès el nostre món. Fa tems que crema.
No sols els grans boscos de l'Amazònia. La Bíblia diu que «conspiren», que vol dir «lluiten en contra». Les voluntats humanes s'adjunten no per augmentar el grau de racionabilitat entre tots, sinó contra altres com ells. El bé comú sembla el menys comú dels bens.
Dos mil i escaig d'anys abans de Crist, ja lluitaven contre Ell: «Trenquem els seus lligams, trenquem-los!». Ara, el nom de Déu no sol citar-se gaire. No es lluita directament contra Ell, però si contra la seva construcció del món. S'intenta destruir el concepte de Dret Natural, que forma les regles del funcionament de la convivència humana.
Han deshumanitzat la sexualitat i Marcuse, ja fa anys, des de la Revolució del 68, ha convertit aquesta deshumanització amb un cavall de Troya. El Salm clama: «Reis, tingueu seny, apreneu governants de la terra». Sant Tomàs ens recorda que la prudència és la racionalitat del que es fa.
